Un any més del colossal Barcelona Beer Festival: quasi 500 cerveses, 100 sortidors, 26 stands d’expositors professionals… més el volum que ocupa tanta barba, grenya i panxa cervesera han portat a un canvi d’espai.

Les Drassanes era indret molt atractiu. Tota aquella arquitectura gòtica s’adiu molt amb l’activitat cervesa si un pensa en la imatge medieval, monjos, abadies… però es quedava atapeït a mesura que ha anat creixent el festival. Moltes cues, saturació, impossibilitat d’ubicar més stands i activitats, poques taules i, a l’exterior, separats dels turistes i altres vianants per unes tanques metàl·liques, d’aquelles d’obres, un tant cutres.

A La Farga de l’Hospitalet hi ha molt més espai tant a fora com a dins. I en aquesta edició encara hi havia una bona part del recinte sense utilitzar. Perd encant, això sí.

Primer hi vaig passar el dissabte cap al migdia, aprofitant una conjunció astral que es dóna un cop a la vida: el nano tenia partit allà al costat, al Centre Catòlic de l’Hospitalet (el Ktòlic). Així que vaig arrossegar a tota la família a dinar de tapes al BBF. I a aquella hora molt bé, tu. Ambient tranquil, taules lliures, anar menjant i bevent amb calma i tranquil·litat, els crios corrent per allà sense por de perdre’ls ni ser engolits per una allau humana, i amb alguna activitat familiar a l’escenari. I ben aconseguida l’oferta gastronòmica de proximitat del Parc Agrari del Baix Llobregat (carxofes del Prat, calçots de Gavà), que deu haver causat unes quantes baixes en la població de pollastres de pota blava, convertits en pollycao, croquetes i mandonguilles. Tot plegat genial, vaja.

Fotografia gentada a La Farga BBF 2017

Després, un cop vaig tirar de sogra per deixar-li els nens, vaig tornar cap al final de la tarda. Aghhhh, el caos!!! Cues a fora i a dins, sort de dur ja la polsera perquè la cua per entrar era d’espant. Tot ocupat i abarrotat, soroll, grans i petits estirats per terra, gent força contenteta topant ara i adés, i molt caliu humà.

Aprofitant que hi ha espai, ja podrien haver repartit els sortidors per tot el volt i separar-los una mica, que així les cues no serien tan agobiants, posar més aigüeres on esbandir els gots, etc. Però no, tots aborregats maldant per fer arribar el got a algun tirador.

Per cert, un detall maco, aquest any les fitxes de la fira estaven dedicades al mestre Steve Huxley.

Llàstima no tenir uns dies lliures, sobretot el divendres, per seguir les activitats. N’hi havia d’associacions com la francesa Brassage d’Artistes, del Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan), Asociación Española de Técnicos de Cerveza y Malta, l’americana Brewers Association, etc. i de productors, distribuïdors, elaboradors, sommeliers i xefs reconeguts. Dels expositors professionals vaig passar per l’stand de Petainer, líder del sector dels keg PET, que s’ha orientat a les cerveceres artesanals. Si voleu llegir l’entrada que he redactat pel blog de Birrapedia el trobareu en aquest enllaç: Petainer lanza su oferta para cerveceras artesanales.

Pel que fa a les cerveses, una participació inabastable, 468 cerveses i algunes sorpreses:

La Calavera BBF 2017 Llevat • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/33647795586/" target="_blank">View on Flickr</a>

Edge Brewing BBF 2017 Llúpol • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/32949624913/" target="_blank">View on Flickr</a>

Espiga BBF 2017 Aigua • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/33587338852/" target="_blank">View on Flickr</a>

És ja un clàssic el pack de cada any dedicat als quatre ingredients de la cervesa. Aquest any elaborades per Cerveses Espiga (Aigua, una IPA amb aigua burtonitzada), Más Malta (com no, la dedicada a la Malta, una Red Ale), Edge Brewing (Llúpol, una APA afruitada, amb molts llúpols d’aroma i dry hopping) i La Calavera (Llevat, mirant cap a un dels indrets on més importància se li dóna, una Belgian Golden Ale). Ara descansen a la nevera, i les aniré posant aquí a mesura que les tasti.

Stone Brewing Coffe Milk Stout BBF Special Edition 2017 w • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/33493701172/" target="_blank">View on Flickr</a>

L’edició especial pel BBF2017 d’Stone Brewing des de la seva brouateria de Berlin, una Milk Stout amb cafè. Realment bona, gust ben arrodonit, torrefacte però rodó, gens empalagosa. El que no tinc gens clar és que diferencia aquesta edició especial de la que han fet fins ara.

De Brabandere Brouwerij Petrus Aged Ale • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/33609723516/" target="_blank">View on Flickr</a>

Petrus blend pack

També propostes no gaire habituals, com les sours Petrus de la Brouwerij De Brabandere. Ofereixen un pack de les seves Aged Pale (100% procedent dels foeders, bótes de roure d’envelliment, després de 2 anys de fermentació), Aged Red amb cireres i Roodbrun (33% del foeder i la resta cervesa jove) per fer-se un mateix el blending, la barreja. Vaig provar l’Aged Pale, acètica però amb molta mesura.

D’As Cervesa Artesana em vaig quedar amb les ganes de provar el Black & Tan, barreja anglesa de dos cerveses semblant al cafè irlandès, on les dues cerveses es mantenen separades en el mateix got.

Brasseurs Du Monde Houblonnière • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/33609734456/" target="_blank">View on Flickr</a>

AF Brew Star 14 • <a style="font-size:0.8em;" href="http://www.flickr.com/photos/69499596@N05/33650034525/" target="_blank">View on Flickr</a>

També hi havia elaboradors russos (vaig provar alguna IPA ben aconseguida), els habituals del Quebec (Brasseurs du Monde, Farnham, etc.).

I també algunes de les grans marques, que ja han posat un peu al BBF: Moritz amb la justificació del brewpub del La Fàbrica Moritz, presentava una Scotch Ale. Pilsner Urquell amb el seu Tankovna itinerant de pilsen fresca i sense pasteuritzar. Nómada Brewing, que des de l’entrada d’una gran cervesera en el capital havien estat convidats a no participar en alguna fira. Res massa molest ni inapropiat, la veritat. Que alguns opinadors ja començaven a repartir canya. Total, que entremig de tant aficionat a l’artesana, samarretes i desuadores amb missatge, res comparable a la incursió d’una noia que atenia una de les barres de menjar duent una samarreta d’Estrella Galicia!!!