Doncs això, calia un altre bloc sobre cervesa? Segurament no. N’hi ha molts i de molt complets, però com a lloc d’esbargiment espero que tingui alguna utilitat, ja sigui només per a mi o per a qui trobi interessant algun contingut.

Vaig bevent cerveses artesanes des de fa anys i recopilant les dels Països Catalans en un àlbum de Flickr per recordar mínimament les que he tastat, si em van agradar o si tenien alguna particularitat. A més hi surten uns espontanis que m’estimo molt, que van creixent de foto en foto. Quan vaig començar pensava que seria ràpid tastar totes les cerveses que es feien per aquí, llavors eren pocs productors, i en acabat ampliar el camp. Però des de llavors no han parat de sorgir noves fàbriques, marques, produccions… i això de tastar noves cerveses artesanes s’ha convertit en una rutina més del cap de setmana familiar. *Hauria de dir beure enlloc de tastar, ja que ho faig durant els àpats, sense fitxes de tast ni de forma gaire sistemàtica.

Quan la recopilació de fotos començava a fer goig es van posar en contacte amb mi des de Birrapedia.com per si em venia de gust col·laborar-hi pujant les fotografies i comentaris, i representar-los en algunes presentacions i fires. Cosa que m’ha permès veure una mica més enllà que com a consumidor.

I de fa menys anys també m’he animat a fer cervesa, amb receptes esbojarrades, per no limitar-me a reproduir només estils coneguts. Per produir-la amb una mica de coneixement vaig completar el curs d’Especialització en Fonaments Tècnics d’Elaboració de Cervesa de la Universitat d’Alacant, cosa que a part d’aprendre un munt de qüestions que difícilment hagués aprés pel meu compte, m’ha permès entreveure el món dels productors cervesers, sent-ne consumidor. Una reflexió, així m’estalvio explicar-la a un psicòleg: Haver fet aquest curs em deixa una sensació agredolça. La major part dels companys i professors es dediquen al mundillo cerveser. I penso que és el que m’agradaria fer, tirar-m’hi de cap, posar-hi tots els esforços i trobar-hi una dedicació professional. Però la prudència m’atrapa, anar pencant, el dia a dia, i només dedicar-hi algunes estones lliures… i sempre queda el cuquet que va barrinant.
caricatura
En conclusió, al bloc posaré una mica de tot, sense gaire ordre ni mètode, i espero que d’una forma entretinguda.

Després d’aquest rotllo, per acabar de presentar-me deixo una caricatura que em va fer d’amagat un desconegut un dia que dinava amb la meva dona, i que li va donar quan jo vaig marxar. Vaig buscar l’autor per la firma i pensava agrair-li el dibuix. Però em vaig trobar un personatge un tant peculiar, autor de caricatures i llibres de música country i de viatge, que veu fantasmes i altres rareses (guaiteu el Facebook o el bloc de Jordi Guasch López) i mai vaig gosar a posar-m’hi en contacte. Valgui això com a agraïment.