Si heu estat al museu Heineken d’Amsterdam potser us sonarà el nom de WOBO.
S’explica que el 1960 Alfred Heineken, propietari de la cervesera que va fundar el seu avi Gerard Adriaan Heineken, feia una gira mundial per les seves fàbriques va visitar l’illa de Curaçao, en el que llavors eren les Antilles Holandeses.
Llegir més →
Niels Bohr va ser obsequiat per la cervesera Carlsberg, després de guanyar el premi Nobel, amb una casa ubicada al costat de la fàbrica que incloïa un sistema de canonades amb cervesa il·limitada. O això és el que es pot trobar en infinitud de referències. Però va anar així? O es tracta d’un mite? Anem a submergir-nos una mica en la història.
Watneys, la històrica marca de cervesa, ha reviscolat. La cervesera de Londres es vincula amb la família Watney el 1837, encara que les arrels s’enfonsen al 1641, i va guanyar rellevància durant el segle XX al produir una de les cerveses britàniques amb pitjor reputació: Watneys Red Barrel.
Vaig descobrir les oast houses llegint un article d’arquitectura on parlaven de la reforma d’una d’aquestes com a habitatge. No sé si vosaltres ja les coneixíeu, però per mi ha estat una sorpresa. Les oast houses i hop kilns són edificis de granja per assecar el llúpol. Són un tret distintiu del paisatge del sud-est d’Anglaterra i de les West Midlands.
El Guinness Book of Records es va publicar per primera vegada el 1955. El nom no coincideix per casualitat amb el nom de la beguda alcohòlica més venuda de tots els temps a Irlanda, creada per Arthur Guinness el 1759. És una publicació que transcendeix la publicitat d’una marca de cervesa i que, com no podria ser d’una altra manera, té el rècord de ser la publicació seriada amb drets d’autor més venuda de la història.
Es coneix per The London Beer Flood l’accident que va patir la cervesera Meux & Co’s Horse Shoe Brewery el 17 d’octubre de 1814. El fet va tenir lloc quan va esclatar una tina de fusta de 6,7 m d’alçada plena de cervesa porter en maduració. La pressió va destruir canalitzacions i altres fermentadors i es van alliberar uns 1.250.000 litres de cervesa. Imagineu el contingut de prop de 4 milions d’ampolles de cervesa en un tsunami descontrolat.
Llegir més →
Els estils de cervesa elaborats a cada lloc han estat condicionats en gran mesura per l’aigua disponible. És el cas típic de les Pale Ale i IPAs de Burton-on-Trent, on l’aigua de pous amb sulfat de calci a dojo degut al substrat de guix realça el llúpol. Dona nom a la tècnica de ‘burtonitzar’ l’aigua per imitar l’estil. I és que l’aigua no és neutra. Hi ha tantes aigües diferents com llocs d’on se n’extreu. Podeu comprar maltes de Moràvia, llúpols neozelandesos, llevats belgues, però enlloc podreu comprar aigua d’un perfil o altre. L’aigua és l’únic ingredient invariablement local i que cal modificar per replicar segons quins estils. Llegir més →
Segur que en algun moment heu sentit anomenar els llúpols nobles. Sona a alguna cosa molt clàssica, medieval, però realment és una expressió moderna. Però, quins són els llúpols nobles? D’on són? I per què se’ls va anomenar nobles?
En els últims anys he pogut tastar algunes Grisette sense tenir gens clar que estava bevent. La impressió és la d’una Saison més subtil, més fluixeta. Els hi he agafat afecte i les tasto sempre que en tinc ocasió, potser pel fet de ser les cosines desconegudes i modestes de les Saison.
Fa unes setmanes vaig comprar una ampolla de Bootjes Bier de la Antwerpse Brouw Compagne. No la coneixia de res, ni la cervesa ni la brouateria. Ben bé no sé perquè la vaig agafar, potser per l’etiquetatge retro. Un cop tastada, que és ben bona, vaig buscar quina mena de cervesa era la Seef i vet aquí que em trobo la història d’una cervesa ressuscitada quasi un segle després de desaparèixer, d’una recepta perduda durant dècades i recuperada recentment.
