Potser heu vist la imatge d’avions Spitfire anglesos amb barrils de cervesa sota les ales com si fossin bombes o dipòsits de combustible. És una de les imatges icòniques de la Segona Guerra Mundial (WWII). Aquesta i altres ocurrències van dur-se a la pràctica per portar cervesa al front i pujar la moral dels combatents aliats. Anem a recopilar algunes idees esbojarrades per terra, mar i aire. Comencem en ordre invers, per l’aire.
Fa temps vaig llegir un article sobre l’enviament de barrils de cervesa agafats sota les ales dels avions militars com si fossin bombes, destinats a les tropes aliades que lluitaven a França durant la WWII. Els soldats avorrien la sidra aigualida que es produïa en el territori francès després d’anys de conflicte.
Resulta que era una preocupació de tots els fronts. En el pacífic es van planificar 10 vaixells cerveseria dels quals un d’ells va entrar en servei (ho podeu llegir en la segona part d’aquest article Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (2)). I en el sud-est asiàtic, cerveseries mòbils sobre camions (deixo l’enllaç a l’última part Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (3)). Uns i altres per pujar la moral dels reclutes.
La justificació dels diferents casos és similar: la cervesa com a impulsor de la moral militar; la garantia d’un producte elaborat o subministrat per militars davant dels riscos d’enverinament dels aqüífers i altres proveïments per part de l’enemic; fàbriques cerveseres fora de servei en els territoris reconquerits, reconvertides a la indústria militar o amb l’equipament saquejat; dificultat per fer arribar en condicions als fronts la cervesa elaborada en els països d’origen dels combatents.
A Europa després del dia D, proveir les tropes desembarcades a Normandia era un repte logístic on no tenia cabuda la cervesa o altres luxes. Davant la demanda dels soldats alguns pilots van trobar la manera de fer-los arribar cervesa proveïda per cerveseres angleses.
Per exemple en la Black Eagle brewery s’exposava un barril amb un cartell que proclamava: ‘Aquest Cask contenint Westerham Bitter va volar a França el dia D, 6 de juny de 1944, per la Royal Air Force’.
És probable que l’esquadró 412 amb base a Biggin Hill, prop de Londres, fessin el primer ‘drop-tank beer delivery’ a Normandia des del camp de Tangmere, més proper al canal de la Mànega, el 13 de juny de 1944 enlloc del mateix dia 6. Westerham brewery es trobava a 50 milles del camp.
Aquesta és una de les històries recollides amb considerable detall en el capítol ‘Putting Beer in Spitfire Fuel Tanks’ del llibre ‘Strange Tales of Ale’ escrit per Martyn Cornell, del que semblen basar-se molts altres articles.
Les primeres proves de subministrament aeri van ser amb els versàtils caces Spitfire i Typhoon de l’esquadró 332 (Noruegs), els 412 i 416 (Canadencs) o l’ala 123 (Nova Zelanda) una setmana després del dia D, el 12 o 13 de juny de 1944.
Es van netejar amb vapor els dipòsits de 45 i 90 galons (170 i 340 litres) de combustible addicionals que es col·locaven sota les ales per ampliar l’autonomia dels avions i es van emplenar amb cervesa. En les primeres entregues la cervesa tenia gust a petroli i metall, però tot i així la iniciativa va ser popular i els vols es van començar a conèixer com a pubs voladors (flying pubs).
Els americans del 13è esquadró de l’USAAF van copiar la idea amb els dipòsits de quasi 600 litres (150 galons) dels seus P-47 Thunderbolt.
I la mateixa història s’explica del 65 esquadró que operava caça-bombarders americans P-51 Mustang, quan el 27 de juny de 1944 van ser destinats al camp de Martragny prop de Bayeux. Van portar dos dipòsits de 75 galons (quasi 300 litres) cadascun, un de mild i l’altre de bitter presumiblement de Page & Overton brewery.
Una altra solució dels pilots de l’ala 131 de la RAF (Polonesos) va ser enganxar directament als bastidors els barrils de cervesa de 9 i 18 galons (35 i 70 litres aproximadament), els tradicionals casks de fusta.
I més tard van afegir uns cons de metall per fer-los aerodinàmics. Aquesta instal·lació es va conèixer com ‘Mod XXX Depth charge’. Curiosament la ‘Triple X’ també es referia a la Mild ale i com es veu en alguna foto es marcaven així els dipòsits.
Posteriorment algunes cerveseres van dissenyar dipòsits per aquest ús.
Si es trobaven en dificultats davant avions enemics, els pilots podien expulsar els dipòsits o els casks carregats. Encara que com comenten, llavors s’haurien d’enfrontar a una altra mena de problemes al tornar a la base.
Altres van aconseguir colar cervesa en avions de transport que portaven correu, diaris, recanvis o altres subministraments. Un comandant de l’ala 127 (Canadencs) aconseguí que diàriament un bimotor Anson portés a St. Croix una quantitat raonable de stout del pub Unicorn de Chichester.
Els enviaments es van produir fins a mitjans d’agost de 1944, quan el subministrament organitzat per part de la NAAFI va substituir els flying pubs.
La Navy, Army and Air Force Institutes (NAAFI) va ser creada pel govern britànic el 1920 per gestionar els establiments recreatius que necessitaven les Forces Armades Britàniques i per vendre béns als militars i les seves famílies. A l’abril de 1944, la NAAFI regentava 7.000 cantines, potser seria menys equívoc anomenar-los menjadors, i disposava 96.000 efectius.
Al novembre de 1944 el govern anglès quantificava que el 5% de la producció nacional de cervesa es dedicava al proveïment de les tropes d’ultramar.
Qui anava a dir que disposar de cervesa en òptimes condicions fos un aspecte determinant de les operacions militars en els fronts de combat.
Si voleu llegir la segona part de l’article, tracta de la fabricació de cervesa en els vaixells d’entreteniment que va planificar la Navy anglesa. Aquí teniu l’enllaç Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (2).
I l’última part de l’article, per terra, cerveseries mòbils sobre camions Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (3).
Per saber-ne més:
Capítol ‘Putting Beer in Spitfire Fuel Tanks’ en el llibre Strange Tales of Ale de Martyn Cornell
You won’t believe this one weird trick they used to fly beer to the D-Day troops in Normandy
Salutacions,
Vaig llegir en algun lloc seriós que un militar rellevant va exigir als seus superiors que enviessin aviat cervesa per a la tropa, que feia dies que no en tenien. Al cap de pocs dies la comunicació es va repetir en termes més eloqüents. Això va passar en algun punt de la Muralla d’Adrià, en temps de l’expansió romana; el detall de la comunicació consta perfectament escrit en tauletes de les que feien servir els romans per comunicar-se. Sembla que els del quarter general no en tenien suficient o van passar de la petició. Si t’interessa buscaré on ho vaig llegir. A més de “cartes” de coses com aquesta també se n’enviaven en forma d'”ecos de sociedad”: “la Sra. tal convida les seves amistats a la festa amb motiu de l’aniversari… Us esperem el dia tal a tal lloc”. El text de les tauletes són un relat de la vida quotidiana dels romans. I la cervesa i la tropa hi tenien una relació molt semblant a la que descrius de la IIGM. (He entrat a aquest web per casualitat i m’ha meravellat. Felicitats.)
Moltes gràcies pel comentari. Coneixia aquestes tauletes romanes però no relacionades amb la cervesa. Acabo de trobar-ne algunes referències i segur que li dedico una entrada! Salutacions.