Continuant amb les idees imaginatives per proveir de cervesa a les tropes aliades durant la WWII, anem al mar, amb la marina en el front del Pacífic. La Navy anglesa va planificar 10 vaixells que incorporaven una fàbrica de cervesa dels quals només un d’ells va tenir temps d’entrar en servei. Aquest està molt ben documentat.
En l’article anterior deia els soldats aliats a França requerien cervesa entre altres estímuls per pujar la moral militar (en Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (1) vèiem els barrils de cervesa col·locats en caces Spitfire). I en el tercer lliurament parlarem de les brouateries mòbils en el front de batalla (Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (3)).
Amb la mateixa necessitat es van trobar les tropes del Pacífic. La cervesa anglesa i americana no suportava bé els rigors del transport i sovint arribava fètida i rància a les bases. Tampoc hi havia alternatives locals, perquè les brouateries principalment de sake s’havien reconvertit en indústria de guerra.
En aquest cas la solució oficial, proposada per la Junta de l’Almirallat a finals de 1944, va ser muntar fàbriques de cervesa en vaixells de l’armada. Es diu que Winston Churchill va insistir-hi personalment.
Els britànics van concebre vaixells amb diversions com cinemes, sales de ball, bars, botigues i fàbriques de cervesa. Van ser els anomenats ‘amenity ships’.
Quan l’Almirallat va preguntar a l’Institute of Brewing si pensaven que es podia fabricar cervesa en un vaixell, la resposta inicialment va ser negativa. El mètode tradicional de fermentació era inadequat pel vaivé de les onades. Un recipient de fermentació obert relativament poc profund perdria aviat el seu contingut amb el moviment del vaixell.
Stephen Clarke era el cerveser en cap d’una fàbrica de cervesa d’Alton i havia ideat un sistema tancat de fermentació. No sabem fins a quin punt va dissenyar la planta compacta dels vaixells. La instal·lació va ser encarregada a George Adlam & Sons, de Bristol, amb el sistema de fermentació a pressió ideat per Stephen Clarke. El 1954 la premsa anglesa publicava les reclamacions de Stephen Clarke per patentar el sistema de fermentació a pressió i desenvolupar-lo per a ús general.
El pla original de la British Navy era reconvertir deu vaixells, equipant els bucs amb una caldera de coure de 55 barrils de capacitat per produir cervesa.
El sistema aprofitava l’escalfor de la caldera del vaixell i comptava amb sis fermentadors revestits de vidre per produir 250 barrils de cervesa setmanals.
Havien d’utilitzar aigua de mar destil·lada i des del Regne Unit s’enviava extracte de malta i el concentrat de llúpol a les bases de l’Extrem Orient on els vaixells farien escala.
Només un vaixell va entrar en servei, el HMS Menestheus.
El vaixell de 7.494 tones va ser construït el 1929 per a la càrrega i passatge. Va ser requisat a la Blue Funnel Line a finals del 1939. Un cop reconstruït va ser destinat a col·locar mines fins l’octubre del 1943.
En una segona transformació va abandonar el color gris bèl·lic pel blanc dels ‘amenity ships’. Convertit en un vaixell de divertiment va sortir de Vancouver cap al Pacífic al setembre de 1945, coincidint amb la rendició japonesa. Mentre que el vaixell bessó HMS Agamemnon encara es trobava en les drassanes canadenques quan va finalitzar la guerra i ja no entraria en servei. Els altres vuit seguien sent un projecte.
George Brown, de la històrica Truman’s Brewery de Londres que va funcionar del segle XVII fins al seu tancament a la dècada de 1980, va ser el cerveser principal del HMS Menestheus. Va produir el primer lot de cervesa del vaixell la nit de Cap d’Any de 1945. Amb només vuit dies per fermentar i assentar, el segon lot estava en marxa el 7 de gener de 1946.
Van batejar la brouateria flotant amb el nom de Davy Jones Brewery, com el llegendari pirata.
Sembla que no va ser el primer cop que el britànics produïen cervesa en un vaixell. La dèria els venia d’antic. El 1852, el HMS Assistance va elaborar una Artic ale utilitzant extractes de malt i llúpol de Hudson and Co., durant l’exploració del casquet polar canadenc.
En el llibre ‘The Last of the Arctic Voyages: Being a Narrative of the Expedition in HMS Assistance’ escrit per Sir Edward Belcher el 1855 s’explica com les baixes temperatures impedien completar adequadament la fermentació. Un cop en els quarters d’hivern, mantenint una temperatura constant en l’interior del vaixell van aconseguir una producció contínua molt apreciada amb tres casks de 56 galons (més de 200 litres), que donava per dues o tres pintes a la setmana per persona. En total compten que van produir uns 2.650 litres entre agost del 1852 i octubre de 1853, cosa que el capità Sir Edward Belcher considerava una producció ‘home-brewed’.
Però aquesta ja seria una altra història. Tornant al HMS Menestheus, la Navy mateixa considerava que era l’única fàbrica de cervesa flotant del mon. Deuria ser la primera, si més no amb una dimensió industrial.
Produïa una English Mild d’un 3,7% d’alcohol, fosca i que es servia poc freda. A més de vendre’s a les barres del vaixell, també es va distribuir en els ports i altres vaixells pasteuritzant-la en barrils d’acer inoxidable de 5 galons (19 litres).
Va visitar els ports de Yokohama, Kure, Shanghai i Hong Kong amb un èxit notable, diuen.
Finalitzades les hostilitats el vaixell va ser restaurat a les característiques anteriors a la guerra i retornat el 1948 a la Blue Funnel Line, a qui se li havia requisat a l’inici de la WWII.
L’equipament per fabricar cervesa va passar per diversos intermediaris fins recaure en part en l’escocesa John J. Calder Brewery. Però en una entrevista apareguda al maig de 2006 en The Irish Times, Yaqthan Chadirji que havia treballat en The Eastern Brewery de Bagdad, deia:
‘La primera cervesa d’estil occidental va ser produïda (a l’Iraq) durant la monarquia recolzada pels britànics per un ric home de negocis xiïta anomenat Madhaf Khedairi, que va comprar una petita fàbrica de cervesa a un vaixell de la marina britànica poc després de la Segona Guerra Mundial’. Altres testimonis també parlen d’un sistema de fermentació a pressió. La companyia de Madhaf Khedairi era The Iraq Brewery Co. I el vaixell només podia ser el Menestheus o la planta pendent de muntar en l’Agamemnon, si és que s’havia acabat de construir.
Deixo aquí l’enllaç a un magnífic vídeo del l’IWM, l’Imperial War Museum, que mostra el procés de producció de cervesa en el HMS Menestheus i esquemes tècnics:
https://film.iwmcollections.org.uk/record/26542
El vaixell es va cremar a l’abril de 1953, quan una explosió interna el va incendiar davant la costa de Mèxic. Va ser desballestat el juny de 1953 a Baltimore per la Boston Iron and Metal Company. Així desapareixien els vestigis de la primera fàbrica de cervesa flotant.
El lema del vaixell era ‘multa tuli fecique’, és a dir, ‘He suportat i he fet molt’, que en aquest cas és ben cert.
Si voleu llegir la primera part de l’article, el transport de cervesa en caces de combat després del desembarcament de Normandia, aquí teniu l’enllaç Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (1).
I l’última part de l’article, per terra, cerveseries mòbils sobre camions Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (3).
Per saber-ne més:
Shut up about Barclay Perkins – Floating brewery
Shut up about Barclay Perkins – Floating brewery (part two)
Beer Et Seq – Mild ale on the Main. Part I.
Beer Et Seq – Mild ale on the Main. Part II, or The Iraq Brewery
Video IWM Royal Navy amenity ship MV Menestheus – The floating brewery
Notes on pressure fermentation, Geoff Dye
Allsopp’s Arctic Ale And Arctic Homebrew In 1852
The Last of the Arctic Voyages: Being a Narrative of the Expedition …, Volum 1, Sir Edward Belcher