Per tancar la sèrie d’idees esbojarrades per fer arribar cervesa en condicions a les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial, ens faltava veure com proveir per terra el sosteniment líquid dels reclutes. En aquest cas en el sud-est asiàtic, enmig de la jungla, en un clima tropical que complicava la conservació de la cervesa. Aquí la solució posada en pràctica va ser elaborar cervesa tant a prop del front com fos possible mitjançant cerveseries mòbils.
En la primera part de l’article vèiem el subministrament de cervesa per aire (Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (1)), en la segona per mar (Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (2)) i ara toca per terra.
El Comandant suprem aliat del sud-est asiàtic, Lord Louis Mountbatten, necessitava millorar la moral dels soldats britànics a l’inici de la reconquesta de Birmània front l’imperi nipó. Tot semblava anar malament. Soldats entrenats per la lluita en el desert en el mig de la jungla, cinc mesos de plujós monsó, atacs reiterats de sangoneres i mosquits carregats de malària, escasses provisions, etc.
El 1942 l’imperi japonès havia conquerit el sud-est asiàtic, aïllant la Xina i forçant la retirada dels britànics a l’Índia. Els britànics preparaven la reconquesta de Birmània amb el nomenament de Lord Louis Mountbatten com a Comandant suprem aliat del sud-est asiàtic l’agost de 1943.
La primera ofensiva de Mountbatten volia inculcar un marc mental guanyador en els seus homes davant el mite dels ‘invincible Jap’ que els descoratjava. Pel que va autoritzar algunes activitats poc freqüents en la guerra: pel·lícules, espectacles teatrals, butlletins de notícies, publicacions periòdiques i cerveseries mòbils!
Dur cantines mòbils el més a prop possible de la línia del front sembla que no era excepcional en escenaris bèl·lics, però portar-hi la producció de cervesa era anar una mica més enllà.
Mountbatten va confiar les anomenades ‘traveling breweries’ o ‘breweries-on-wheels’ al tinent general Sir Reginald Denning, que en aquell moment era el Cap d’Administració de la campanya del sud-est asiàtic.
Sobre el terreny la responsabilitat va recaure en el Major General Hugh “Alf” Snelling, funcionari superior administratiu del 14è exèrcit, responsable del seu proveïment. Comptava amb un important nombre de conductors, enginyers mecànics i electricistes que mantenien 550.000 vehicles en moviment en la jungla i carreteres de muntanya.
El 14è exèrcit estava comandat pel tinent general William Slim, integrava efectius de països de la Commonwealth i amb un nombre significatiu de soldats d’Anglaterra i Índia. Sovint s’anomenava “l’exèrcit oblidat” perquè la campanya de Birmània no va atreure el reconeixement públic o el suport material de la Gran Bretanya. L’escenari de Birmània quedava lluny de les màximes prioritats estratègiques aliades. Els seus principals objectius eren mantenir una línia de subministrament a la Xina i allunyar les forces japoneses de l’ofensiva nord-americana al Pacífic. Aquesta situació es va reflectir en un subministrament tardà i inadequat d’equips i avituallaments, la qual cosa va fer que les tropes havien d’improvisar o prescindir de molts elements importants que s’oferien habitualment en altres fronts.
Tot plegat augmenta el mèrit de posar en marxa la innovació de cuinar cervesa enmig de la selva, en el front de batalla.
El que necessitava la brouateria es va atapeir de forma ordenada en un camió 15 cwt que podia carregar uns 760 kg.
El procés s’allargava tres dies i la cervesa s’havia de beure durant les següents 12 hores. Aquests terminis tan reduïts diuen molt de les condicions extremes en que s’elaborava i conservava la cervesa. No es podia demanar gaire més amb temperatures de 35 graus a l’ombra.
La fàbrica incloïa un bullidor per l’aigua, un mash-tub on l’ordi maltat i l’aigua eren barrejats per extreure els sucres abans que el macerat fos rentat amb un aspersor. Un bullidor de coure on bullir a foc lent l’extracte amb el llúpol per espessir-lo i esterilitzar-lo. La barreja era passada pel refredador fins afegir-li el llevat. I situada en el tanc de fermentació sota temperatura controlada per completar el procés d’elaboració.
Amb tan poc temps de fermentació i maduració, el llevat en suspensió li donava un aspecte velat sense afectar el gust pel que expliquen. El llevat aportava vitamina B i proteïna molt recomanable en un entorn tropical.
No es troben les receptes, notes de tast ni esquemes del funcionament d’aquestes cerveseries mòbils. Tampoc imatges ni més testimonis de la cervesa que es produïa.
De fet, la informació que es troba són referències indirectes que no donen gaire detall. Si com vèiem, el 14è exèrcit era l’exèrcit oblidat, aquesta innovació cervesera també sembla que ha estat oblidada.
Les cerveseries mòbils s’entreveuen en alguns llibres que tracten de la campanya de Birmània, on s’esmenten de passada. Com en el llibre ‘Uncle Bill: The Authorised Biography of Field Marshal Viscount Slim’ escrita per Russell Miller o en el llibre ‘War!’ de Ronald Pattinson.
Un article més extens titulat ‘Mobile Brewery at the Front’ es va publicar en el Defense Transportation Journal, que és la revista bimensual de la National Defense Transportation Association (NDTA) dels EUA. Es centrava més en la situació bèl·lica, geopolítica, etc. que en els detalls de l’elaboració.
En els anys de la guerra o posteriors també hi ha escadusseres referències en la premsa i publicacions. En el ‘Brewing Trade Review’, el ‘Commercial Car Journal’ i el ‘Foreign Commerce Weekly’ tots ells de 1944 se’n fa esment.
I en diaris com el Nambour Chronicle and North Coast Advertiser del 1943 i el Townsville Daily Bulletin del 1945.
En aquestes publicacions deien que Lord Louis Mountbatten tenia una nova reivindicació per distingir-se: Ser el primer comandant a incloure cerveseries mòbils com a part de l’equipament les seves unitats de combat avançades.
Però per part meva no reivindico gens Lord Mountbatten. Seria un producte del seu temps, membre d’una dinastia militar i política, elitista i aristocràtica, que fou l’últim virrei de la Índia i avi honorífic del príncep Carles. Però altres aspectes més foscos de la seva biografia aixequen controvèrsia.
Si voleu llegir la primera part de l’article, el transport de cervesa en caces de combat després del desembarcament de Normandia, aquí teniu l’enllaç Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (1).
I la segona part de l’article, per mar, la fabricació de cervesa en vaixells de la Navy en el Pacífic Cervesa per terra, mar i aire en la WWII (2).
Per saber-ne més:
Mobile Brewery at the Front de Edwin J. Kirschner en jstor.org (cal login)
Beer Et Seq Malt and Myanmar (Part II)
Miracles of supply to jungle troops, Townsville Daily Bulletin, 6 de març 1945, pàgina 3
Google books, Foreign Commerce Weekly, Volum 14. Pàgina 27
Quiz de ‘Commercial Car Journal’, Volums 67-68, Chilton Company, 1944
Mobile Breweries del Nambour Chronicle and North Coast Advertiser 26 de nov. 1943 Pàgina 4