Tot sovint em trobo que en llegir els ingredients d’una cervesa s’indica ‘malta de civada’ i quan miro d’assegurar quin tipus de malta duu, arribo la conclusió que és una mala traducció de ‘malta de cebada’. Tinguem-ho clar, la cebada (castellà) no es tradueix per civada (català). Cebada és ordi i civada és avena. I principalment les cerveses es fan amb malta d’ordi. Però perquè aquests noms tan confusos?
Ras i curt, la cebada castellana és l’ordi. I la civada catalana és l’avena. Aquesta confusió entre la civada i l’ordi la pot explicar l’etimologia: segons sembla el mot català i el castellà han derivat de la mateixa paraula llatina, la cibata, però referint-se a cereals diferents.
La paraula llatina cibata és participi passat del verb cibare, que ve a ser alimentar, donar pinso al bestiar (o sigui el verb cebar en castellà, encebar en català), derivat de cibus que vol dir menjar, aliment. Segons Coromines, cibata va passar a designar el cereal més freqüent en cada territori per a la funció alimentària: la civada en territori català i l’ordi en territori castellà.
El nom científic de la civada, en castellà avena, és Avena sativa. Els pagesos de l’Imperi Romà alimentaven els animals amb aquest cereal preferentment. El conreu de la civada, l’Avena sativa, sembla que tingué origen al centre i oest d’Europa, on el clima humit i fred de la zona temperada l’afavoreix. Segons el lloc se sembra a la tardor o a la primavera, ja que no resisteix tant els freds de l’hivern com el blat o l’ordi. Això fa suposar estava més estesa en la zona mediterrània, més temperada que a l’altiplà.
El nom científic de la cebada, en català ordi, és Hordeum vulgare. D’ordi conreat hi ha dues espècies principals: Hordeum hexasticum (o Hordeum hexastichon L.), és l’ordi de sis carreres que es fa servir com a farratge per a alimentació animal i també per a cervesa a Amèrica del Nord (té més enzims i proteïnes, permet afegir més arròs i blat de moro). I l’Hordeum disticum (Hordeum distichon L.), l’ordi de dues carreres que s’utilitza per a l’elaboració de la cervesa. També trobem el de quatre carreres per a farratge, una variant del de sis carreres. A Castella, es conreava l’Hordeum hexasticum, més sofert i resistent al fred que no pas l’Avena sativa.
Així doncs, la causa perquè la mateixa denominació designi dos cereals diferents és que cadascun d’aquests cereals realitzaven la mateixa funció d’alimentar els animals en el seu àmbit geogràfic.
Per acabar d’embolicar una mica més la troca amb totes aquestes influències lingüístiques que s’entrelliguen, algunes puntualitzacions més:
- El terme avena també es correcte en català, derivat directament del llatí, així seria sinònim de civada. El Diccionari de la llengua catalana ens presenta civada com a terme principal i avena com a sinònim. El mot avena s’utilitza al sud de Catalunya i al País Valencià.
- En algunes comarques valencianes ha quallat la incorrecta denominació de civada per l’ordi.
- En aragonès, ordio (i també hordio i huerdio) designa l’ordi. Fins i tot hi ha alguna biera (cervesa) aragonesa que s’anomena així.
- En canvi en gallec i portuguès tenim cebada i cevada, mentre que la resta de llengües romàniques semblen tendir cap a ordi: orge en francès, orzo en italià, orz en romanès…
- Però per la civada totes elles utilitzen derivacions d’avena: avoine en francès, avena en italià, ovăz en romanès, avea en gallec, aveia en portuguès, etc.
Avui en dia és ben probable que no sapiguem distingir l’ordi de la civada si ens els posen al davant, i que la semblança del terme convidi a l’error, però trobar-te publicitat de cerveses, presentacions, webs on parlin de malta de civada dóna certa malfiança respecte al perpetrador de tal desencert.
En definitiva, tinguem-ho clar:
- En català, civada o avena. En castellà avena.
- En català, ordi. En castellà, cebada.
Fonts:
http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Cerca/civada
http://termcat.blog.gencat.cat/2015/11/19/es-diu-avena-o-civada/
Hola bon dia,
Molt bon article. Vaig escriure una cosa així a la meva antiga pàgina web. Però això és més complet.
Només voldria suggerir una possible petita correcció.
Els ordis per a cervesa són els de sis carreres a Amèrica i el de dues carreres a Europa perquè són els que contenen menys proteïna. Això no vol dir que no hi hagi cap ordi de sis carreres a Europa i vice versa.
L’ordi de quatre carreres era i és el que es fa servir per al farratge perquè conté molta més proteïna i faria la cervesa massa tèrbola. Això pel que fa a l’actualitat.
En temps més antics, no sé si es diferenciava tant tot plegat.
Millors salutacions
Moltes gràcies per llegir l’article i pel comentari. Quan tingui un moment afegiré el que em comentes. Salutacions!!
Quina bona explicació! Fantàstic! Gràcies
Moltes gràcies pel comentari!!
M’ha agradat molt aquesta explicació. Gràcies!