Tot el que té a veure amb la cervesera Guinness té unes xifres prodigioses, insòlites: Per la instal·lació turística Guinness Storehouse de Dublín situada a St. James’s Gate Brewery han passat 20 milions de visitants. Arthur Guinness va tenir 21 fills i la família Guinness va presidir el negoci des de 1759 fins el 1992. La històrica marca ven 1,8 bilions de pintes de cervesa anuals i consumeix 100.000 tones d’ordi irlandès cada any. Al llarg de 150 països omple diàriament 10 milions de gots. La fàbrica ubicada en el seu emplaçament original ocupa 200.000 m2 i és la més gran del món dedicada a produir Stouts. I el seu contracte d’arrendament era de 9.000 anys.
Perquè des de 1760 s’elabora cervesa Guinness en la fàbrica de cerveses de St. James’s Gate de Dublín, de la qual la Guinness Company pagava 45 lliures de lloguer anual des del darrer dia de desembre de 1759, quan Arthur Guinness va signar un contracte d’arrendament per 9.000 anys.
El contracte d’arrendament de 9.000 anys exposat a les instal·lacions de Guinness a DublínLa biografia d’Arthur Guinness que s’explica repetidament ha anat consolidant alguns mites. I no per reproduir-los més vegades tenen perquè ser més certs. Al final deixo un enllaç a Zythophile que en qüestiona alguns. Així que sense voler ser gaire rotund, aquesta seria la història de la factoria Guinness.
Arthur Guinness va néixer el 1725 i de ben menut deuria està familiaritzat amb el món cerveser. El seu pare supervisava l’elaboració de cervesa per als treballadors de l’arquebisbe de Cashel. L’herència que els va deixar l’arquebisbe i l’experiència com a cerveser perfeccionada en una posada de la seva madrastra, li van permetre llogar una petita fàbrica de cervesa a Leixlip, una ciutat del nord-est del comtat de Kildare, Irlanda.
A l'esquerra l’únic retrat conegut d’Arthur Guinness. Encara que en un parell d'articles es diu que el de la dreta és Arthur Guinness retratat el 1765. No he trobat l’origen de la imatge.Amb 34 anys es va mudar a la capital d’Irlanda per ampliar el negoci i va llogar una antiga fàbrica de cervesa en desús anomenada St. James’s Gate Brewery, al sud-oest de Dublín. La fàbrica es remuntava almenys a 100 anys abans i havia quedat aturada per la mort del seu propietari el 1950. La fàbrica de cervesa tenia una superfície de quatre acres (1,62 hectàrees, 16.200 m2) i cert equipament i edificis per l’elaboració de cervesa.
El carrer de St James era una via popular entre els cervesers, gràcies als diversos cursos d’aigua que el travessaven fins al Liffey, el riu principal de Dublín (el 1804 un directori de la ciutat llistava vuit cerveseries al carrer).
Aleshores, les begudes alcohòliques eren molt populars a tota la Gran Bretanya. La població evitava beure aigua a causa de les freqüents malalties derivades de la contaminació i la manca de sanejament. Les begudes alcohòliques més fàcilment disponibles a Irlanda eren ginebra, whisky i poteen (whisky destil·lat il·legalment, sovint de patata). No obstant això, Arthur Guinness creia que el licor, especialment el gin, destruïa les classes baixes irlandeses que mereixien una forma d’alcohol més saludable i assequible.
Les fàbriques de cervesa de Dublín feien en aquell moment cervesa de taula i una cervesa marró forta i lleugera. Però patien una competència creixent per les importacions de Porter anglesa, la cervesa marró-negre envellida i ben llupolada que originalment s’havia desenvolupat per atraure les classes treballadores de Londres, però que havia trobat mercat a tot el món.
Els cervesers de Dublín van respondre fabricant ells mateixos Porter a partir de la dècada de 1760. En això tindria molt a veure l’aigua de Dublín (aquí us deixo un enllaç que parla de l’aigua https://www.milbeerista.cat/ca/l-aigua-l-ingredient-desapercebut-de-la-cervesa/) que permetia fer aquesta mena de cerveses. Guinness bé deuria fer cerveses de qualitat perquè el 1769 ja s’exportava a Anglaterra.
No es coneix exactament quan Arthur Guinness va fer cervesa Porter, però probablement seria el 1779, quan va ser nomenat un dels dos proveïdors oficials de cervesa del castell de Dublín, seu del govern irlandès, i definitivament el 1784, quan específicament va ser el proveïdor de Porter del castell.
Litografia del segle XIX de Guinness Brewery a St. James's GateEl 1799 va deixar d’elaborar Ale i va concentrar-se només en diferents tipus de Porter i finalment Stouts. Sobre els orígens històrics de les Porter i Stouts i les seves diferències, aquí us deixo un altre enllaç https://www.milbeerista.cat/ca/les-diferencies-entre-porter-i-stout/
Abans, el 1761 Arthur Guinness es va casar amb Olivia Whitmore a l’església de Santa Maria, a Dublín. La parella va tenir 21 fills i 10 d’ells van viure fins a l’edat adulta.
Va lliurar el control de la companyia als seus tres fills i va passar els darrers anys a Beaumont, la seva casa rural a Drumcondra. Arthur Guinness va morir el 23 de gener de 1803 a l’edat de 78 anys. Llavors la producció anual de cerveseria era de més de 20.000 barrils.
Però la història de Guinness va transcendir la del seu creador.
El negoci va créixer ràpidament i Guinness es va expandir molt més enllà del solar original. El 1838, la fàbrica de cerveses St. James’s Gate de Guinness era la més gran d’Irlanda. El 1868 ocupava 64 acres (actualment 50 acres, 200.000 m2) i feia anys que havia comprat la propietat original fent que el contracte d’arrendament de 9.000 anys de 1759 ja no estigués en vigor.
St. James’s Gate va ser considerada durant força anys la fàbrica de cervesa més gran del món, fins l’aparició de mega-breweries que produeixen varis milions d’hectolitres. Sí que St. James’s Gate segueix sent la major fàbrica mundial de Stout.
Durant el segle XIX i principis del XX la cerveseria era propietària de la majoria dels edificis de la zona circumdant, inclosos molts carrers d’habitatges per a empleats i oficines relacionades amb la cerveseria. Fins i tot era propietària de les seves pròpies centrals elèctriques.
En la dècada dels 1950 i 1960 es van canviar els dipòsits de fusta i ferro per alumini i acer inoxidable, conegut com planta estèril, per assegurar un millor control de qualitat i un producte més consistent. Es va automatitzar totalment en la dècada de 1990, sent la primera cervesera en el món a ser acreditada amb la certificació ISO 14001 (International Environmental Management Standard).
Fàbrica Guinness a St. James's Gate en l'actualitatEl 2014 es va inaugurar oficialment Brewhouse 4, una fàbrica de cervesa d’última generació a St. James’s Gate. La nova fàbrica de cervesa és una de les més avançades tecnològicament i sostenible mediambientalment. La fàbrica de cervesa consumeix més de 100.000 tones d’ordi irlandès a l’any i continua essent un dels principals contribuents a l’economia irlandesa.
Un dels punts que aixeca consensos és que Guinness, tot i ser una de les cerveses comercialitzades en massa arreu del món, es respectada per tenir cura del sabor i la qualitat.
Tornant a l’inici, el contracte d’arrendament de 9.000 anys que va signar Arthur Guinness no ostenta el rècord Guinness de durada d’un contracte de lloguer. El llibre Guinness dels rècords és una publicació que va ser creada i promoguda per la cervesera Guinness precisament, per donar resposta a discussions de bar (si en voleu saber més https://www.milbeerista.cat/ca/es-casualitat-que-el-llibre-guinness-dels-records-sanomeni-com-una-marca-de-cervesa/). El contracte de lloguer més llarg és de 10 milions d’anys!!
Extret de la plana de Guinness World Records:
“Arrendament més llarg: Hi ha un contracte d’arrendament relatiu a una parcel·la per a un dipòsit de clavegueram contigu a Columb Barracks, Mullingar, Co. Westmeath, República d’Irlanda, que es va signar el 3 de desembre de 1868 per deu milions d’anys. Els contractes d’arrendament a Irlanda “per sempre” són força habituals.”
Per saber-ne més:
https://web.archive.org/web/20130425163415/http://www.guinness-storehouse.com/en/FAQs.aspx#faq33
https://beerconnoisseur.com/articles/everything-need-know-guinness