El Guinness Book of Records es va publicar per primera vegada el 1955. El nom no coincideix per casualitat amb el nom de la beguda alcohòlica més venuda de tots els temps a Irlanda, creada per Arthur Guinness el 1759. És una publicació que transcendeix la publicitat d’una marca de cervesa i que, com no podria ser d’una altra manera, té el rècord de ser la publicació seriada amb drets d’autor més venuda de la història.
Sir Hugh Beaver, director executiu de la Fàbrica de Cerveses Guinness
L’origen del llibre es troba en l’any 1951, quan Sir Hugh Beaver, director executiu de la Fàbrica de Cerveses Guinness, estava caçant a Irlanda amb un grup d’amics. Discutint amb ells sobre quin ocell de caça era el més ràpid, si el plover daurat o el gall fer. Aquell vespre mateix es va adonar que era impossible confirmar en els llibres de referència si el plover daurat era o no l’ocell de caça més ràpid d’Europa. Va pensar que potser seria una bona idea que existís algun llibre que donés resposta a aquestes discussions de bar, tot promocionant la marca.
Quan Sir Hugh Beaver va plantejar la idea del Llibre dels Rècords Guinness va ser l’atleta Chris Chataway, que tenia un treball executiu a Guinness, qui va proposar com editors als seus antics amics de la universitat, ex-atletes i periodistes esportius ocasionals, els bessons Norris i Ross McWhirter. Regentaven una empresa editorial i agència de recerca de fets a Londres que subministrava dades estadístiques als mitjans de comunicació. El 1951, mentre encara eren esportistes en actiu, els bessons van publicar Get to your Marks. Va ser el primer llibre britànic d’estadístiques i rècords de l’atletisme britànic. Norris McWhirter també va patrocinar la consecució d’algun que altre rècord d’atletisme.
Norris i Ross McWhirter
Es diu que els McWhirters van aconseguir l’encàrrec quan el cap de la cerveseria els va preguntar quin idioma utilitzava menys verbs irregulars, contestant instantàniament el turc, que en té un.
El 27 d’agost de 1955 va sortir la primera edició del llibre. I, per Nadal del mateix any, ja va ser el llibre més venut a Anglaterra. D’aleshores ençà, l’obra ha esdevingut un gran bestseller, amb vendes per sobre dels 141 milions d’exemplars, en 37 idiomes i a 100 països d’arreu del món. “Era un regal de màrqueting, no se suposava que anés a generar diners”, va dir Beaver.
El llibre destaca el top ten de les circumstàncies més diverses, categories de persones, fets o situacions, des de les més increïbles a les més absurdes, passant per les científiques o les simplement curioses, individuals i col·lectives, resultat d’una circumstància personal involuntària o d’un esforç personal. Es va animar als lectors a establir nous registres propis que es verifiquen i certifiquen.
Està dividit en 10 capítols, entre els quals s’inclouen temes sobre l’Univers, el planeta Terra, Planeta Viu, Éssers Humans, Grans Gestes, Ciència i Tecnologia, Art i Comunicació, Esports i Intenta-ho a Casa. Més una secció anomenada “Coneix els artífexs”, dedicada als somiadors que es dediquen a aquests projectes.
Els dos germans McWhirter eren habituals des dels inicis dels 70 en el programa de televisió de la BBC Record Breakers. I multitud de programes televisius s’han produït a diversos països.
Norris McWhirter
Malauradament Ross McWhirter va ser assassinat a trets per l’IRA davant la seva casa de Londres el 1975, després d’oferir una recompensa de 50.000 £ per informació que dugués a la captura dels terroristes que havien atemptat a Anglaterra en dates prèvies.
Norris McWhirter va continuar com a editor del llibre fins al 1986, i després com a assistent editor. Finalment es va retirar el 1996 i tenia setanta-vuit anys quan va morir mentre jugava un partit de tennis el 2004.
La marca Guinness World Records actualment pertany a Jim Pattison Group, un conglomerat empresarial canadenc amb múltiples interessos, després d’una sèrie de fusions i vendes. A saber: Guinness Superlatives, més tard Guinness World Records Limited, es va formar el 1954 per publicar el primer llibre. El grup era propietat de Guinness PLC. L’any 1997 Guinness UDV i Grand Metropolitan plc. es van fusionar, creant la multinacional Diageo, amb seu a Londres. El 2001 Diageo va vendre Guinnes World Records Limited a Gullane Entertainment per 65 milions de dòlars. Gullane va ser comprada per HIT Entertainment el 2002. El 2006, Apax Partners va adquirir HIT i posteriorment va vendre Guinness World Records a principis del 2008 al Jim Pattison Group, la companyia matriu de Ripley Entertainment, amb llicència per operar les Guinness World Records ‘Attractions. Amb oficines a la ciutat de Nova York i Tòquio, la seu global de Guinness World Records roman a Londres, mentre que les seves atraccions museístiques es troben a la seu de Ripley a Orlando, Florida, Estats Units.
Amb el temps ha canviat l’orientació degut a la caiguda de les vendes de llibres a partir de la dècada del 2000 coincidint amb el creixement d’Internet i la desvinculació de la cervesera Guinness. Una selecció d’uns 4.000 registres encara s’editen en el llibre, però per consultar tots els 40.000 rècords cal fer-ho pel web. Es poden consultar els registres gratuïtament i proposar noves categories amb el cost d’una taxa administrativa que augmenta segons l’assessorament, celeritat en la verificació, etc. Les corporacions i celebritats que busquen una acció publicitària per llançar un nou producte o cridar l’atenció sobre ells mateixos van començar a contractar Guinness World Records. La companyia proveeix serveis de marketing corporatiu a empreses, estratègies de participació d’empleats, etc.
Per cert, si us heu quedat amb el dubte, l’au de caça més ràpida d’Europa és el plover daurat!
Fonts consultades: