Niels Bohr va ser obsequiat per la cervesera Carlsberg, després de guanyar el premi Nobel, amb una casa ubicada al costat de la fàbrica que incloïa un sistema de canonades amb cervesa il·limitada. O això és el que es pot trobar en infinitud de referències. Però va anar així? O es tracta d’un mite? Anem a submergir-nos una mica en la història.

Niels Bohr

Nascut a Copenhaguen el 7 d’octubre de 1885, Niels Bohr va ser el descobridor de l’estructura dels àtoms: va desenvolupar la idea moderna d’un àtom amb un nucli al centre amb els electrons girant al seu voltant.

Fotografia d'un jove Niels Bohr

Niels Bohr

La investigació va fer guanyar a Bohr el premi Nobel de física de 1922, després del qual es diu que Carlsberg li va facilitar una casa que disposava d’una aixeta que connectava directament amb la cerveseria a través d’una canonada perquè Bohr pogués gaudir de cervesa gratuïta a qualsevol hora del dia.

Bohr va viure en aquest residència des del 1932 fins a la seva mort el 1962, amb un parèntesi per l’exili durant la Segona Guerra Mundial.

Bohr, que va fundar l’Institut de Física Teòrica de la Universitat de Copenhague el 1921 i va ser el president més longeu de la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres (1939-1962), va destacar en l’assistència a joves físics jueus perseguits a l’Alemanya nazi. El 1943 va haver d’exiliar-se durant l’ocupació nazi de Dinamarca.

Va donar suport als intents angloamericans per al desenvolupament d’armes atòmiques, en la creença errònia que la bomba atòmica alemanya era imminent, i va treballar a Los Álamos (EUA) en el projecte Manhattan. A partir del 1945, se centrà a persuadir el govern dels Estats Units que abandonessin la cursa armamentista.

La relació del científic amb Carlsberg, de fet amb la seva fundació, es remunta molt abans.

La Fundació Carlsberg

La Fundació Carlsberg es va constituir el 1876 amb un capital d’1 milió de DKK proporcionat per J.C. Jacobsen, fundador de la fàbrica de cervesa Carlsberg. Va ser un projecte pioner per finançar la investigació en el camp de les ciències naturals.

El consell executiu de la fundació es componia de cinc membres escollits per la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres. El funcionament s’ha mantingut fins l’actualitat.

El pare de Bohr, Christian, era un reconegut fisiòleg que formava part d’un grup de científics que treballaven a la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres i que es reunien al vespre a la casa del Bohr per parlar de les seves investigacions.

El grup va ser conegut com els Dibuix dels Quatre Fs. D’esquerra a dreta: Christiansen (físic), Høffding (filòsof), Bohr (fisiòleg) i Thomsen (filòleg) en una trobada nocturna a la casa de Bohr
El grup va ser conegut com els Quatre Fs. D’esquerra a dreta: Christiansen (físic), Høffding (filòsof), Bohr (fisiòleg) i Thomsen (filòleg) en una trobada nocturna a la casa de Bohr. El dibuix, de Des Asmussen, va ser un regal per a Bohr de la filla de Christiansen, Johanne Christiansen.

Dos dels membres, el físic Christian Christiansen i el filòleg Vilhelm Thomsen, eren membres del consell de la de la Fundació Carlsberg i més tard van ser tutors del jove Niels Bohr durant els seus estudis a la Universitat de Copenhaguen. Christiansen també va supervisar l’examen de màster de Bohr (1909) i la tesi doctoral que va defensar el 1911.

La Fundació Carlsberg va ajudar a Niels a obtenir finançament pel post doctorat en una estada de recerca a Cambridge i Manchester. Allà va estar sota la supervisió del físic experimental Ernest Rutherford i va originar el seu model revolucionari d’àtom, que va publicar el 1913 al seu retorn a Copenhaguen.

Carlsberg va veure un gran potencial en el treball de Niels Bohr i va continuar donant-li suport durant tota la seva carrera.

Des del seu nomenament el 1916 com a professor del Col·legi de Tecnologia Avançada de Dinamarca (actualment la Universitat Tècnica de Dinamarca), Bohr rebia finançament per part de la Fundació Carlsberg per diversos projectes.

La seva relació era de benefici mutu: Bohr necessitava recursos i Carlsberg fomentava la ciència com a part de la cultura de la companyia, a banda de poder utilitzar algunes de les troballes en el seu complex procés de producció de cervesa.

El laboratori Carlsberg

Carlsberg tenia un laboratori especial dedicat a la investigació en el camp de la producció de cervesa. El 1875 aquell laboratori va ser el primer que va aïllar Saccharomyces pastorianus, també anomenat Saccharomyces carlsbergensis, l’espècie de llevat per brouar lagers pàl·lides.

Fotografia de l'edifici del laboratori de Carlsberg

El laboratori de Carlsberg i en primer pla una estàtua del seu fundador, J. C. Jacobsen.

Cal dir que hi ha certa confusió entre el Saccharomyces pastorianus (atribuït el seu descobriment al fill del fundador, Carl Jacobsen, el 1875), Saccharomyces uvarum (descobert per Emil Christian Hansen, el 1883 en el laboratori Carlsberg quan va descobrir com cultivar els llevats) i la denominació Saccharomyces carlsbergensis. Durant anys s’han considerat que eren la mateixa espècie, si bé actualment es diferencien, i n’ha quedat la sinonímia Saccharomyces carlsbergensis per a tots dos.

Sigui com sigui, Carlsberg no es va reservar drets del gran avenç que va suposar el cultiu dels llevats ni dels llevats identificats, compartint-los amb la industria cervesera. De fet el llevat s’oferia gratuïtament, i fins el 1988 se’n donaven petites quantitats a qui en demanés en la torre del llevat de la fàbrica Carlsberg.

Fotografia de l'interior de la Torre del llevat en l'actualitat

Torre del llevat, actualment part de l’oferta turística de les instal·lacions de Carlsberg

El laboratori també va fer descobriments en química de proteïnes i va establir l’escala del pH que van acabar tenint aplicacions arreu (en aquest article en parlo: L’aigua, l’ingredient desapercebut de la cervesa).

La Residència Honorífica

Al seu testament Jacob Christian Jacobsen havia establert que, després de la mort de la seva vídua i el seu fill, la seva casa havia de ser convertida en una Residència Honorífica “per a un home o dona mereixedor en els camps de la ciència, la literatura o l’art”. El resident havia de ser escollit per la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres per recomanació de la Fundació Carlsberg, que també s’encarregaria del manteniment de la residència.

Fotografia de l'exterior de la Residència Honorífica

Margrethe i Niels Bohr al jardí de la Residència Honorífica.

El primer resident honorari, escollit el 1914, va ser el tutor de Bohr, Harald Høffding. Quan Høffding va morir el 1931, la Fundació Carlsberg va recomanar a Bohr, que es va traslladar l’any següent a la Residència Honorífica amb la seva família.

Durant els 30 anys que Bohr va viure allà, la Residència Honorífica de Carlsberg va servir regularment com a lloc per a recepcions oficials a Dinamarca, només superada pel palau de la reina, Amalienborg.

Després que el darrer resident morís el 1995, la Residència Honorífica va ser transformada en l’Acadèmia de Carlsberg, en la planta baixa de la qual ara es troba la Reial Acadèmia. S’utilitza com a centre de conferències, mentre que l’últim pis constitueix un apartament per a un destacat científic estranger visitant durant un període limitat.

El mite de la canonada

Aquesta residència que van oferir a Bohr després de rebre el premi Nobel estava situada al costat del laboratori i la cerveseria. Pel que entraria dins del possible que comptés amb una canonada de la que rajaria cervesa fresca directament des de la fàbrica, per consumir-ne en qualsevol moment.

Però és una història fantàstica, tot i que ha estat publicada per mitjans com Forbes i The Guardian.

“La història de l’aixeta de la cervesa” de Bohr és un mite urbà diu Christian Joas , director de l’Arxiu Niels Bohr i professor associat al Departament d’Educació en Ciències de la Universitat de Copenhaguen. Explica Joas que: “No existia aquesta canonada, però, de fet, Niels Bohr tenia dret a l’entrega gratuïta de barrils, ampolles i caixes de cervesa de 1932 a 1962.” És a dir, des de que s’hi traslladà fins a la seva mort.

Pel que fa als orígens de la història de la canonada de la cervesa, Vinepair diu que el responsable seria el peculiar doctor Martyn Poliakoff, professor de recerca en química de la Universitat de Nottingham que acull el programa de YouTube “Periodic Videos “. En aquest vídeo publicat el 2011, Poliakoff parla dels orígens de l’element periòdic “Bohrium” (anomenat així en honor a Niels Bohr), i dona versemblança a la llegenda urbana.

Martyn Poliakoff diu en el vídeo: “Quan Niels Bohr va obtenir el premi Nobel, hi va haver una gran celebració a Dinamarca i la cerveseria Carlsberg li va donar una casa al costat de la cerveseria amb una canonada que passava per la paret perquè pogués tenir cervesa sempre que volgués.”

Fotograma del vídeo de Martyn Poliakoff on dona crèdit al mite de la canonada de cervesa

Des de Vinepair van contactar amb Poliakoff per correu electrònic amb una pregunta sobre l’origen de la història, Poliakoff va respondre que creu que provenia del llibre de Richard Rhodes, “The Making of the Atomic Bomb”.

Van examinar el llibre sense trobar-hi cap referència, cosa que suggereix que Poliakoff o bé es va assabentar de la llegenda d’una altra font, o que la història de la canonada personal de Niels Bohr fou un acte d’embelliment del narrador.

De qualsevol forma, el conte s’ha convertit en part del llegat de Bohr i és una divertida nota, encara que inexacta, a la vida d’un notable científic.

La cervesa com a desllorigador de la creativitat

Quan es va traslladar a la casa, Bohr va continuar desenvolupant els seus descobriments, sobretot posant les bases de la mecànica quàntica. Va sorgir amb el concepte de complementarietat i ho va discutir amb Albert Einstein, que es va mostrar reticent fins i tot a considerar la possibilitat i va rebutjar totalment la mecànica quàntica.

Fotografia d'Albert Einstein i Niels Bohr parlant distesament el 1925

Albert Einstein i Niels Bohr el 1925

La reticència d’Einstein podria ser una prova d’un pensament lògic i sobri que no permet aventurar-se fora dels marcs de pensament ja establerts. Hi ha diversos estudis que indiquen que les begudes alcohòliques poden millorar la nostra creativitat. Això és perquè impedeixen que la ment pugui concentrar-se, de manera que deriva més ràpidament d’una connexió a una altra, cosa que pot generar solucions creatives als problemes.

Segurament Bohr no va haver d’agrair a la cervesa les seves troballes, sinó més aviat el seu propi treball i l’enginy. Tot i això, aquesta especulació fa encara més interessant l’oferiment d’allotjament amb cervesa il·limitada donat a Bohr. Com diria Carlsberg, probablement el millor regal del món.



Fonts consultades:

https://www.thevintagenews.com/2018/12/06/niels-bohr/

https://www.carlsbergfondet.dk/en/Forskningsaktiviteter/Research-Projects/Historical-Research-Projects/Niels-Bohr-og-Carlsbergfondet

https://es.wikipedia.org/wiki/Saccharomyces_carlsbergensis

https://ca.wikipedia.org/wiki/Niels_Bohr

https://www.nbi.ku.dk/english/www/historical_sites/physical_science/the_carlsberg_honorary_residence/

https://www.forbes.com/sites/alexknapp/2012/11/28/for-winning-the-nobel-prize-niels-bohr-got-a-house-with-free-beer/#5163e6ff2759

https://vinepair.com/articles/carlsberg-niels-bohr-beer-pipeline/