El Guinness Book of Records es va publicar per primera vegada el 1955. El nom no coincideix per casualitat amb el nom de la beguda alcohòlica més venuda de tots els temps a Irlanda, creada per Arthur Guinness el 1759. És una publicació que transcendeix la publicitat d’una marca de cervesa i que, com no podria ser d’una altra manera, té el rècord de ser la publicació seriada amb drets d’autor més venuda de la història.
Es coneix per The London Beer Flood l’accident que va patir la cervesera Meux & Co’s Horse Shoe Brewery el 17 d’octubre de 1814. El fet va tenir lloc quan va esclatar una tina de fusta de 6,7 m d’alçada plena de cervesa porter en maduració. La pressió va destruir canalitzacions i altres fermentadors i es van alliberar uns 1.250.000 litres de cervesa. Imagineu el contingut de prop de 4 milions d’ampolles de cervesa en un tsunami descontrolat.
Llegir més →
Els estils de cervesa elaborats a cada lloc han estat condicionats en gran mesura per l’aigua disponible. És el cas típic de les Pale Ale i IPAs de Burton-on-Trent, on l’aigua de pous amb sulfat de calci a dojo degut al substrat de guix realça el llúpol. Dona nom a la tècnica de ‘burtonitzar’ l’aigua per imitar l’estil. I és que l’aigua no és neutra. Hi ha tantes aigües diferents com llocs d’on se n’extreu. Podeu comprar maltes de Moràvia, llúpols neozelandesos, llevats belgues, però enlloc podreu comprar aigua d’un perfil o altre. L’aigua és l’únic ingredient invariablement local i que cal modificar per replicar segons quins estils. Llegir més →
Bombolles agafades al vidre? Corrents de bombolles sortint de les parets del got? Pot semblar maco, però indica que el got és brut! D’on surt el gas de la cervesa? I en les artesanes perquè a vegades n’hi ha massa o massa poc? I l’escuma? I els guèisers?
Segur que en algun moment heu sentit anomenar els llúpols nobles. Sona a alguna cosa molt clàssica, medieval, però realment és una expressió moderna. Però, quins són els llúpols nobles? D’on són? I per què se’ls va anomenar nobles?
En els últims anys he pogut tastar algunes Grisette sense tenir gens clar que estava bevent. La impressió és la d’una Saison més subtil, més fluixeta. Els hi he agafat afecte i les tasto sempre que en tinc ocasió, potser pel fet de ser les cosines desconegudes i modestes de les Saison.
Massa dies sense elaborar una cervesa i massa dies sense escriure al bloc. M’ha donat per improvisar una recreació de la Rochefort 8 amb els ingredients que tinc per casa, i si manca alguna cosa, a trobar-li substitut. I ja que reprenc l’elaboració casolana, que menys que fer el mateix amb el bloc.
“He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió. He vist raigs-C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser. He vist el BBF sense cues i amb taules lliures…”
Dissabte passat vam tenir el plaer d’assistir a una visita i maridatge organitzat per Art Cervecers en la seva masia i fàbrica de Can Partegàs, a Canovelles, a la plana del Vallès. El propòsit era transmetre la filosofia que impulsa el projecte, i certament que ho van aconseguir.
Fa unes setmanes vaig comprar una ampolla de Bootjes Bier de la Antwerpse Brouw Compagne. No la coneixia de res, ni la cervesa ni la brouateria. Ben bé no sé perquè la vaig agafar, potser per l’etiquetatge retro. Un cop tastada, que és ben bona, vaig buscar quina mena de cervesa era la Seef i vet aquí que em trobo la història d’una cervesa ressuscitada quasi un segle després de desaparèixer, d’una recepta perduda durant dècades i recuperada recentment.
