El debat de Llaunes vs Ampolles de vidre fa uns anys que es dóna als Estats Units. Hi ha qui diu des de la introducció de la primera cervesa enllaunada fa més de 80 anys. O més recentment, en el que a mi m’interessa, des de la utilització de les llaunes en la cervesa artesanal, fa uns 15 anys.
Vaig començar a fer cervesa amb un equip ben senzill, d’aquests per fer 5 litres, per no haver de perdre molt temps ni material fent proves. Fa uns anys tots els equips eren de 25 o 30 litres pel cap baix, tot bastant voluminós, per passar-s’hi hores escalfant aigua, refredant i embotellant, i gastar una bona quantitat de material si l’havies de llençar aigüera avall. Amb l’equip de 5 litres tot és manejable… bé, no tot, refredar la cervesa continuava sent una murga. Llegir més →
L’arquitectura de moltes llars medievals d’Einbeck es deu a l’elaboració de cervesa: grans arcs a les entrades de les cases per permetre el pas de recipients de cocció comunals, i les inclinades teulades amb obertures per assecar el llúpol i el malt. Però no només això, sinó que l’estil Bock prové d’aquesta ciutat i el propi nom Bock deriva d’Einbeck. Llegir més →
Els gustos que hom pot reconèixer típicament són salat, dolç, amarg i àcid. Hi ha un cinquè: l’umami. Aquest gust s’ha detectat des de temps remots vistos els condiments que han utilitzat diverses cultures de tot el món. Però no es va aïllar quina substància el transmetia ni se li va posar nom fins a inicis del segle passat. I fins fa relativament poc no s’han trobat els receptors gustatius que confirmen que és un nou gust i la seva funció. Llegir més →
Si pregunteu a qualsevol quins tipus de cervesa coneix, molts diran que una cervesa és una cervesa i tant li fa que sigui San Miguel que Estrella, mentre estigui freda al punt de la congelació. Uns altres potser recordaran marques conegudes o marques associades a un estil. O qui les agrupi per rosses, torrades i negres, o per baixa i alta fermentació, fins i tot parlarà de làmbiques. Potser a algú li sonaran les IPA, Stout o Trappist. Pocs parlaran de categories i estils, d’una classificació sistemàtica com la del BJCP. I fins i tot així, encara trobareu cerveses etiquetades amb estils imaginatius com ‘Working Class Ale’, ‘English Punk Ale’, o directament el comodí de ‘Free Style’. Llegir més →
Tot sovint em trobo que en llegir els ingredients d’una cervesa s’indica ‘malta de civada’ i quan miro d’assegurar quin tipus de malta duu, arribo la conclusió que és una mala traducció de ‘malta de cebada’. Tinguem-ho clar, la cebada (castellà) no es tradueix per civada (català). Cebada és ordi i civada és avena. I principalment les cerveses es fan amb malta d’ordi. Però perquè aquests noms tan confusos? Llegir més →
Quan vaig començar a tastar cerveses artesanes hi havia a tot estirar unes 40 marques catalanes, i d’aquestes unes 25 amb fàbrica pròpia. Comptant les diferents cerveses que feia cada marca, semblava un objectiu assolible tastar totes les cerveses catalanes abans d’ampliar el focus i passar-ne a tastar de més llunyanes. Però, ai las, vaig enganxar el boom de la cervesa artesana, sobretot a Catalunya. Llegir més →
Un any més del colossal Barcelona Beer Festival: quasi 500 cerveses, 100 sortidors, 26 stands d’expositors professionals… més el volum que ocupa tanta barba, grenya i panxa cervesera han portat a un canvi d’espai. Llegir més →
El vermut és una beguda força peculiar que no satisfà tothom. A mi m’agrada, però és tan alcohòlic que tampoc en pots fruir en massa quantitat. Vet aquí que em va donar per fer una Stout empeltant-t’hi ingredients del vermut per intentar aconseguir aquesta barreja d’aromes medicinals, amargor i dolçor, tan sec com embafador, i fer-ne una beguda que ompli més. Llegir més →
Tastant tot aquest munt de cerveses n’he trobat un pila de sorprenents, ja sigui pels ingredients, la història rere el producte, l’estil o les tècniques d’elaboració. De coco amb curry, chili, garrofa, aigua de mar, però també de la ‘quinta’ forca, recreacions històriques, invents de fermentació espontània… Llegir més →
