Massa dies sense elaborar una cervesa i massa dies sense escriure al bloc. M’ha donat per improvisar una recreació de la Rochefort 8 amb els ingredients que tinc per casa, i si manca alguna cosa, a trobar-li substitut. I ja que reprenc l’elaboració casolana, que menys que fer el mateix amb el bloc.
“He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió. He vist raigs-C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser. He vist el BBF sense cues i amb taules lliures…”
Dissabte passat vam tenir el plaer d’assistir a una visita i maridatge organitzat per Art Cervecers en la seva masia i fàbrica de Can Partegàs, a Canovelles, a la plana del Vallès. El propòsit era transmetre la filosofia que impulsa el projecte, i certament que ho van aconseguir.
Fa unes setmanes vaig comprar una ampolla de Bootjes Bier de la Antwerpse Brouw Compagne. No la coneixia de res, ni la cervesa ni la brouateria. Ben bé no sé perquè la vaig agafar, potser per l’etiquetatge retro. Un cop tastada, que és ben bona, vaig buscar quina mena de cervesa era la Seef i vet aquí que em trobo la història d’una cervesa ressuscitada quasi un segle després de desaparèixer, d’una recepta perduda durant dècades i recuperada recentment.
El debat de Llaunes vs Ampolles de vidre fa uns anys que es dóna als Estats Units. Hi ha qui diu des de la introducció de la primera cervesa enllaunada fa més de 80 anys. O més recentment, en el que a mi m’interessa, des de la utilització de les llaunes en la cervesa artesanal, fa uns 15 anys.
Vaig començar a fer cervesa amb un equip ben senzill, d’aquests per fer 5 litres, per no haver de perdre molt temps ni material fent proves. Fa uns anys tots els equips eren de 25 o 30 litres pel cap baix, tot bastant voluminós, per passar-s’hi hores escalfant aigua, refredant i embotellant, i gastar una bona quantitat de material si l’havies de llençar aigüera avall. Amb l’equip de 5 litres tot és manejable… bé, no tot, refredar la cervesa continuava sent una murga. Llegir més →
L’arquitectura de moltes llars medievals d’Einbeck es deu a l’elaboració de cervesa: grans arcs a les entrades de les cases per permetre el pas de recipients de cocció comunals, i les inclinades teulades amb obertures per assecar el llúpol i el malt. Però no només això, sinó que l’estil Bock prové d’aquesta ciutat i el propi nom Bock deriva d’Einbeck. Llegir més →
Els gustos que hom pot reconèixer típicament són salat, dolç, amarg i àcid. Hi ha un cinquè: l’umami. Aquest gust s’ha detectat des de temps remots vistos els condiments que han utilitzat diverses cultures de tot el món. Però no es va aïllar quina substància el transmetia ni se li va posar nom fins a inicis del segle passat. I fins fa relativament poc no s’han trobat els receptors gustatius que confirmen que és un nou gust i la seva funció. Llegir més →
Si pregunteu a qualsevol quins tipus de cervesa coneix, molts diran que una cervesa és una cervesa i tant li fa que sigui San Miguel que Estrella, mentre estigui freda al punt de la congelació. Uns altres potser recordaran marques conegudes o marques associades a un estil. O qui les agrupi per rosses, torrades i negres, o per baixa i alta fermentació, fins i tot parlarà de làmbiques. Potser a algú li sonaran les IPA, Stout o Trappist. Pocs parlaran de categories i estils, d’una classificació sistemàtica com la del BJCP. I fins i tot així, encara trobareu cerveses etiquetades amb estils imaginatius com ‘Working Class Ale’, ‘English Punk Ale’, o directament el comodí de ‘Free Style’. Llegir més →
Tot sovint em trobo que en llegir els ingredients d’una cervesa s’indica ‘malta de civada’ i quan miro d’assegurar quin tipus de malta duu, arribo la conclusió que és una mala traducció de ‘malta de cebada’. Tinguem-ho clar, la cebada (castellà) no es tradueix per civada (català). Cebada és ordi i civada és avena. I principalment les cerveses es fan amb malta d’ordi. Però perquè aquests noms tan confusos? Llegir més →
