Es coneix per The London Beer Flood l’accident que va patir la cervesera Meux & Co’s Horse Shoe Brewery el 17 d’octubre de 1814. El fet va tenir lloc quan va esclatar una tina de fusta de 6,7 m d’alçada plena de cervesa porter en maduració. La pressió va destruir canalitzacions i altres fermentadors i es van alliberar uns 1.250.000 litres de cervesa. Imagineu el contingut de prop de 4 milions d’ampolles de cervesa en un tsunami descontrolat.

Per aquelles dates competien una desena de grans cerveseres per produir més, refinar els mètodes d’elaboració, controlar brewpubs, cases públiques, etc. en una cursa cap a la industrialització i les economies d’escala. I els desastres a gran escala també. La revolució industrial arribava a l’elaboració de cervesa.

Gravat i fotografies de Meux & Co's Horse Shoe Brewery en el 1830 i 1904
Meux & Co’s Horse Shoe Brewery en el 1830 i 1904

La cerveseria Griffin va ser una de les primeres en construir tines enormes per a la maduració de la porter. La nissaga Meux és protagonista d’aquesta història: Sir Richard Meux, copropietari de Griffin, el 1790 va construir un dipòsit de 6 metres d’alçada i 18 de diàmetre a Liquorpond Street. Cinc anys després van construir el dipòsit més gran de Londres, amb una capacitat de 20.000 barrils imperials (a 160 litres per barril, uns 3.200.000 litres). En la Meux’s Brewery, Henry Meux emulava el seu pare. Hi havia tines que mesuraven quasi 7 metres d’alçada i 20 metres de diàmetre amb capacitat de 18.000 i 16.000 barrils. Eren els anomenats vast vats.

Great vats of Barclay Perkins

Meux & Co’s Horse Shoe Brewery elaborava només porter, un estil originari de Londres i que va ser la beguda alcohòlica més popular de la capital. Meux & Co elaborava més de 100.000 barrils imperials anuals (més de 16 milions de litres). La cervesa porter es deixava als grans tancs per madurar durant diversos mesos o fins un any, cercant un conjunt de sabors tirant a les sour tot reduint el risc d’oxidació en les enormes tines plenes fins dalt. En els pubs es barrejava amb porter fresca i dolça segons el gust dels clients.

The vat before it rupture

Cap a les quatre de la tarda del dilluns 17 d’octubre de 1814 un cèrcol de ferro de més de 300 kg. es va deixar anar d’un dipòsit de 6,7 metres d’alçada. El dipòsit estava emplenat fins a quatre polzades del seu límit, 3.555 barrils de ‘entire’, una porter de 10 mesos de maduració destinada als pubs de Meux. Aquest incident amb els cèrcols era força freqüent, però aquest cop, mentre el responsable del magatzem demanava la reparació a un dels socis de la cervesera que construïa les tines, a dos quarts de sis de la tarda la tina va explotar.

St. Giles rookery i Toten Hall house, una de les seves gin shop
St. Giles rookery, Toten Hall house va quedar destruït pel sinistre

La paret posterior de la cerveseria i el sostre van quedar enrunats i una onada de cervesa de 4,5 metres d’alçada va arrasar una zona d’habitatges humils coneguda com a St Giles rookery. Va inundar cellers habitats, baixos i primers pisos. A la part posterior de la cerveseria, hi havia New Street, un cul de sac que s’unia al carrer Dyott. Formaven part del rookery, que segons un autor irlandès era “una barriada perpètuament en decadència que sembla sempre a punt del col·lapse social i econòmic”.

Il·lustracions de les imaginàries Beer Street i Gin Lane, inspirada en St. Giles rookery
Beer Street i Gin lane, imaginades per William Hogarth

Beer Street i Gin Lane són dues estampes emeses el 1751 per l’artista anglès William Hogarth en suport del que es convertiria en el Gin Act . Dissenyades per a ser visualitzades una al costat de l’altra, representen els mals del consum de ginebra com a contrast amb els mèrits de beure cervesa. Gin Lane està inspirada en St Giles rookery, on el 1750 més de la quarta part de les residències eren botigues de ginebra, i la majoria d’aquestes funcionaven també com a receptors de béns robats i centres de prostitució.

Temps després es va fabular amb una explosió que es va sentir a cinc milles de distància; amb una gentada amorrant-se en les canonades plenes de cervesa dificultant les tasques de rescat; incrementant el nombre de morts, inclosos alguns morts per intoxicació d’alcohol; motins en hospitals que van atendre els ferits per l’olor de cervesa que desprenien i que els feia pensar a la resta de pacients que es perdien una festa en algun lloc de l’hospital; desgràcies de passavolants que anaven a observar la tragèdia, etc.

Plànol de St. Giles rookery amb Meux Brewery i New Street

La realitat és que vuit persones van morir, una parell de cases de New Street van quedar totalment derruïdes i es van malmetre dues altres, i diversos treballadors ferits. En l’hora que va succeir l’accident la major part dels habitants de St Giles rookery estaven treballant. La gent ràpidament va desenterrar els supervivents que hi havia sota la runa. La investigació posterior del jutge i el veredicte del jurat va ser que els vuit havien perdut la vida “casualment, accidentalment i per desgràcia”. El London Beer Flood va ser un ‘Acte de Déu’ del qual no s’havia de culpar a ningú, pel que Meux & Co’s Horse Shoe Brewery no va haver de pagar cap indemnització a les víctimes de la inundació, predominantment pobres irlandesos.

El desastre, la cervesa perduda (es va estimar en 7.664 barrils imperials, 1.250.000 litres), els desperfectes als edificis i la substitució del dipòsit, va costar a la companyia 23.000 lliures. Una tercera recuperada dels impostos que la cervesera havia pagat per la cervesa perduda.

Així la cervesera encara va evitar la fallida per l’accident que comprometia un 10% de la seva producció. Més tard va ser l’últim cerveser a romandre elaborant únicament porter, i no van introduir la producció d’ale fins al 1872.

Es va mantenir en la mateixa ubicació fins el 1921. Finalment Meux & Co es va liquidar el 1961.

On hi havia la cervesera, actualment hi ha el teatre Dominion. Per arrodonir la història amb un apunt friqui, en un web anomenat The Paranormal Guide recullen diversos fenòmens que succeeixen dins el teatre, entre ells una fotografia on surt una nena mortalment morada que identifiquen com el fantasma d’una de les víctimes del London Beer Flood: Eleanor Cooper.

Dominion theatre, construït en el lloc dels fets
Dominion theatre

El que sí que és cert és que la indústria cervesera va deixar gradualment d’utilitzar grans tines de fusta després de l’accident i les va substituir per dipòsits de formigó folrat.

Si algun dia voleu homenatjar-los, un pub local, The Holborn Whippet, cada any commemora el succés amb una cervesa especial, aquesta amb el nom de la malaurada Eleanor Cooper’s Beer Flood Porter.


 
Per saber-ne més:

https://en.wikipedia.org/wiki/London_Beer_Flood

http://zythophile.co.uk/2010/10/17/so-what-really-happened-on-october-17-1814/

https://blackcreekbrewery.wordpress.com/2014/02/11/the-london-beer-flood/

http://www.theparanormalguide.com/blog/the-london-beer-flood-ghost

https://en.wikipedia.org/wiki/Beer_Street_and_Gin_Lane

https://www.history.com/news/london-beer-flood