Watneys, la històrica marca de cervesa, ha reviscolat. La cervesera de Londres es vincula amb la família Watney el 1837, encara que les arrels s’enfonsen al 1641, i va guanyar rellevància durant el segle XX al produir una de les cerveses britàniques amb pitjor reputació: Watneys Red Barrel.

Es diu que era tan dolenta que va ser el detonant per la fundació de la CAMRA (Campaign for Real Ale, actualment una de les organitzacions de consumidors més grans d’Europa).

Fotografia de la fàbrica Watneys, amb els alts edificis i xemeneies de maó.
La fàbrica de Watneys a Londres el 1950

O almenys era el punt de vista d’un sector del públic que considerava Watney una gran corporació que comprava i esclafava cerveseres locals i pubs. Que imposava la seva Red Barrel amb campanyes de màrqueting i baix preu, i una imatge de marca omnipresent i uniforme, de monopoli cerveser.

Una prova de la seva popularitat és que apareix en sketches dels Monty Python com a exemple de cervesa barata i per turistes.

El llegat que va deixar encara perdura. Un antic pub Watney encara es pot reconèixer després de 40 anys. I mostres del seu marxandatge encara es troben aquí i allà.

Productes de marxandatge Watneys, predominantment de color vermell

La Watneys Red Barrel es va llançar el 1931 com a alternativa a la cervesa cask (en els seus inicis servida amb bomba manual des de bota de fusta) per a llocs no equipats per dispensar-se.

En el 1936 Watneys va introduir la carbonatació experimental a la seva pasteuritzada Red Barrel. I després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en un producte insígnia, amb campanyes publicitàries abassegadores.

En la publicació Brewer & Distiller International un article descrivia la Watney’s Red Barrel com infame i realment grossera: “un toc de diacetil de Norwich, una insinuació de diòxid de sofre (SO2) de Trowbridge o una lleugera flaire de sulfur de dimetil (DMS) de Manchester”.

Als 70 el terme “draught beer” es referia a la cervesa servida a pressió. En contraposició a la “real ale” que es servien amb mètodes tradicionals sense pressió, servides des de cask. La defensa dels quals és el motiu fundacional de la CAMRA.

Fotografies de fàbriques industrials de keg en front dels tradicionals Real ale
Kegs industrials vs Real ale

Segurament no era ni millor ni pitjor que altres marques angleses de keg. Potser la seva situació dominant la va fer objectiu de tota la reacció a una forma de fer, en l’elaboració i en la comercialització.

Tot i reformular-se durant els anys 1970-71 per donar-li un sabor més agradable, ja era en el punt de mira de la CAMRA, que en la primera edició de la Good Beer Guide recomanava evitar-la com la pesta.

La Red Barrel de Watney finalment va abandonar el mercat britànic a finals dels anys 70. Va ser interpretat com una retirada davant de la implacable agressió de la CAMRA. Va persistir com a marca a l’estranger, però en mercats on la política del “real ale” era menys potent.

Pubs antics i nous vinculats a Watneys
Watneys tied houses

Un altre producte de la marca va ser la Starlight, tan criticada com la precedent. En la revista Zythophile, Martin Cornell l’assenyala com una de les pitjors cinc cerveses que ha tastat mai. En destaca que no només patia els defectes de les altres cerveses keg industrials, sobrecarbonatades i insípides, sinó que era activament desagradable. I que a Watney no li importava, perquè el sistema “tied house” (a diferència del “públic house”) obligava el pub a comprar la cervesa Watney i que els clients no tinguessin cap més opció per triar.

El 1972 va començar un enfilall d’adquisicions, fusions i vendes fins acabar a les mans de Heineken, que la va dur a la desaparició el 2008.

Les noves cerveses Watneys envasades en llauna

Quan el 2016 Brands Reunited digué de portar la marca de nou al mercat la reacció va ser entre horroritzada i hilarant. La cervesa, sense fàbrica pròpia, s’elabora en els instal·lacions d’altres cerveseres. Nick Whitehurst de Brands Reunited ha aconseguit de Heineken la cessió temporal dels drets per utilitzar la marca i dur a terme un crowdfunding de 400.000 lliures. Diu: “És veritat que Watneys va tenir una mala reputació en els darrers anys, però si es va una mica més enrere trobes una marca increïble, innovadora i líder del mercat… Molts menors de 40 anys no han sentit a parlar de Watneys, per la qual cosa ens avalen com qualsevol marca nova, molts majors de 40 anys recorden la marca com alguna cosa que el seu pare o el seu avi bevien i la recorden amb molt d’afecte.”

Hi ha certa contrarietat en voler aprofitar la nostàlgia, però alhora refusar les connotacions negatives del nom antic. Pel lema “We’re back…. And taste nothing like we used to”, és a dir, “Hem tornat… i no tenim gens el gust que solíem tenir” no sembla que s’enorgulleixin del seu passat.

Resulta que Watneys no només s’associa a la controvèrsia en les cerveses, sinó també en el futbol, ja que va impulsar una de les competicions més marcianes que han existit.

Cartells de la Copa Watney de diferents anys

La Copa Watney (Watney Mann Invitation Cup) va ser la primera competició patrocinada d’Anglaterra. La marca Watneys Mann va pagar 82.000 lliures de l’època a la FA per organitzar aquest trofeu de pretemporada. Es va disputar entre 1970 i 1973.

La idea no podia ser més esbojarrada. El torneig el disputaven els dos equips més golejadors de cadascuna de les quatre divisions del futbol professional anglès, exceptuant clubs que disputessin competicions europees o haguessin ascendit de categoria.

El trofeu es jugava en 8 dies en el camp d’un dels contendents, que es triava llençant una moneda a l’aire. Les eliminatòries eren a partit únic.

La Watney Cup va tenir quatre edicions i es recordada per afegir novetats al món del futbol.

Una d’elles és la tanda de penals. Hi ha el precedent del Torneig Carranza de 1962, però amb una diferència remarcable: un equip llançava els cinc penals consecutivament i després l’altre. Ja s’havia plantejant en algun altre torneig i amistós en anys anteriors, però aquest sembla ser el primer cas en dur-la a la pràctica.

Portada d'un diari esportiu remarcant els setze penals que van tirar el Saragossa i Barça en la final del trofeu Carranza de 1962

L’inventor no reconegut de la tanda de penals va ser Rafael Ballester, directiu del Cadis CF, que propugnava la idea des de 1958. El 1962 va explicar els detalls al “Diario de Cádiz” i es va aplicar en el Torneig Carranza d’aquell any. El Reial Saragossa i el FC Barcelona van empatar a un. Enlloc de fer com era habitual, llançar una moneda per triar el guanyador, es va fer la tanda de penals davant l’expectació del públic, que havia envaït el camp i es desplaçava d’una porteria a l’altra quan canviava l’equip que xutava. El brasiler del Saragossa Duca hauria de passar a la història com el primer llançador d’una tanda de penals. El va anotar. En canvi el seu company Lapetra va ser el primer a fallar. Aquesta primera tanda va acabar amb 3-3. Així que s’improvisà, decidint llençar una nova tanda. L’entrenador del Barça László Kubala va proposar que llancés un penal cada entrenador!! En la segona tanda el Barça va anotar tots cinc llançaments i el Saragossa va fallar el primer, pel que es va proclamar guanyar del trofeu.

Fotografia de Karl Warld, a qui se li atribueix l'invent de la tanda de penals

Sigui com sigui el reconegut inventor de la tanda de penals es considera l’àrbitre alemany Karl Wald, que el 1970 la va proposar als estaments del futbol internacional mitjançant la Federació Alemanya.

I es considera que la tanda de penals, tal i com la coneixem ara, alternant un llançament cada equip, es va provar per primer cop el 1970 en la Watney Cup. Així que es va descartar jugar un partit de desempat, com feien habitualment els anglesos.

La UEFA va incorporar la norma la temporada 1971-72, però no per les finals fins a l’Eurocopa de 1976. I la FIFA fins el mundial de 1982.

Fotografia del llançament de penal que donava la victòria al Colchester en la final de la Watney Cup

El mític George Best va ser el primer futbolista a anotar en una tanda de penals en el futbol anglès, en la semifinal de la Watney Cup de 1970. El porter Ian Mckechnie del Hull City el primer porter a aturar-ne un i també qui va fallar el primer penal decisiu, donant la victòria al Manchester United.

Un altre experiment va ser el d’aplicar el fora de joc només dins de l’àrea de l’equip que defensava, enlloc de fer-ho des del centre del camp, per afavorir l’espectacle ofensiu. Es va jugar així des de la segona edició.

També va ser pintoresc que la final del 1970 es jugués la mateixa tarda que la Charity Shield entre l’Everton i el Chelsea.

Fotografia de jugadors del Colchester United amb la samarreta al revés, amb el número al davant
Jugador del Halifax Town amb la samarreta del revés en l’enfrontament amb el Manchester United

O que el 1971 els jugadors del Halifax Town de tercera categoria sortissin a jugar contra el Manchester United amb els dorsals al davant per dificultar els marcatges. L’estranya tàctica deuria resultar perquè van guanyar l’eliminatòria per 2-1. Aquell any el Colchester United de quarta divisió va guanyar el títol contra el West Bromwich Albion de primera. L’any següent el Bristol Rovers de tercera va guanyar front el Sheffield United de primera.

La copa va decaure quan el Manchester United es va negar a participar en el torneig de pretemporada que els rivals es prenien massa seriosament, en camps de terra i amb el públic a sobre. La ITV que el retransmetia va deixar de mostrar-hi interès i finalment Watney Mann acabà amb el seu patrocini.

Ara veurem si Watney s’atreveix a reeditar la Red Barrel o la Starlight, i a distreure’ns amb competicions esbojarrades!!



Fonts consultades:

The drinks business: Historic Brewery Watneys gets rebirth https://www.thedrinksbusiness.com/2019/06/historic-brewery-name-watneys-gets-rebirth-as-owners-seek-40000-through-crowdfunding/

Watneys: the worst? https://boakandbailey.com/2019/01/watneys-red-barrel-how-bad-could-it-have-been/

Zythophile: The five worst beers i ever tasted http://zythophile.co.uk/2011/06/15/the-five-worst-beers-i-ever-tasted/

Monty Python, Travel Agent http://www.montypython.net/scripts/travagent.php
https://www.dailymotion.com/video/x36cxnp

Panenka. El peor verano de la historia de Bobby Charlton https://www.panenka.org/pasaportes/el-peor-verano-de-la-historia-de-bobby-charlton/

El fútbol y más allà. El invento de la Tanda de Penaltis https://elfutbolymasalla.com/el-invento-de-la-tanda-de-penaltis/