Una de les històries més esbojarrades amb la que he ensopegat: l’os enrolat com a recluta pel Segon Cos de l’exèrcit polonès en la Segona Guerra Mundial i que, entre altres comportaments ‘humans’, bevia birres. Amb els anys li han dedicat vàries cerveses. Una d’elles, com no, de Beartown Brewery (Beartown, la ciutat dels ossos, és el malnom pel que es coneix la localitat anglesa de Congleton degut a les populars lluites d’ossos del segle XIX, les ‘bear-baiting’, però això ja donaria per un altre article).

Les cerveses Wojtek

La cervesa Wojtek de Beartown Brewery. Miś Wojtek Red Ale, Miś Wojtek Summer Ale i Miś Wojtek Owsiany Milk Stout elaborades per Wrężel. Wojtek Barrel Aged d’Elmhurst Brewing Company. Wojtek de Forest & Main Brewing Company. Wojtek de Bytów Browar Kaszubski, Kapral Wojtek de Probus, etc.

Wojtek la denominació de vàries cerveses de les que es mostren imatges

Haureu vist que aquestes cerveses comparteixen nom i il·lustracions.

En efecte, homenatgen un os que al finalitzar la Segona Guerra Mundial gaudia del rang de caporal de les Forces Armades Poloneses i que inspirà l’emblema de la 22a Companyia de Transport que mostren la majoria de les etiquetes d’aquestes ampolles.

El context

La història documentada de Wojtek arrenca el 8 d’abril de 1942, quan ‘l‘exèrcit d’Anders’, anomenat així pel seu comandant Władysław Anders, és evacuat a l’Iran des de la Unió Soviètica i compra a un vailet un desnodrit cadell d’os bru sirià en la estació d’Hamadan.

Tres anys abans, Polònia va ser envaïda per l’Alemanya nazi, però Stalin no va quedar-se enrere en annexionar-se tot el territori polonès que va poder amb el Pacte Molotov-Ribbentrop. Llavors, un gran nombre de polonesos van fugir clandestinament sobretot a través de Romania i Hongria per unir-se a l’exèrcit polonès acabat de formar a Occident. Mentrestant, milers de soldats i ciutadans polonesos van ser deportats a la Unió Soviètica, on romandrien en camps de presoners de guerra i del despietat sistema del Gulag.

Fotografies de marxes de civils polonesos i camions del contingent militar.

Quan el juliol de 1941 Alemanya va donar un cop inesperat a la Unió Soviètica, els negociadors britànics van convèncer els soviètics per arribar a acords amb el govern exiliat polonès. Es va constituir un contingent militar polonès a l’est, integrat principalment per presoners polonesos. Després de la invasió anglo-soviètica de l’Iran, part de la formació polonesa va ser traslladada a l’Orient Mitjà i milers de civils polonesos se’ls van afegir pels seus mitjans. Finalment van ser transferits al control operatiu del govern britànic.

Així que la unitat viatja per Iran, Iraq i Palestina, on molts del seus soldats es van unir al Segon Cos Polonès, formant part de les Forces Armades Poloneses a Occident.

La troballa

Com deia, a Hamadan, Iran, un dels refugiats civils, Irena (Inka) Bokiewicz, de divuit anys, neta del general Bolesław Wieniawa-Długoszowski, va instar el tinent Anatol Tarnowiecki a comprar el cadell d’os a canvi d’unes llaunes de menjar.

Wojtek, fotografies de l'os amb civils i soldats

Va passar els tres mesos següents en un camp de refugiats polonès establert a prop de Teheran, principalment sota la cura d’Irena. A l’agost, l’os va ser donat a la 2a Companyia de Transport, que més tard es va convertir en la 22a Companyia de Subministrament d’Artilleria. Els soldats el van anomenar Wojtek. El nom de Wojtek és el diminutiu de ‘Wojciech’ (Guerrer feliç), un antic nom eslau encara comú a Polònia.

Els hàbits humans

Wojtek va agafar el gust per les ampolles de ben petit, quan va ser alimentat amb llet condensada posada en una ampolla de vodka a mode de biberó. De fet, envoltat de soldats tot el dia, va començar a adoptar alguns dels seus hàbits. La cervesa es va convertir en la seva beguda preferida. ‘Li encantava beure d’una ampolla de cervesa i, quan estava buida, mirava per l’obertura per veure on hi havia la resta de la cervesa’, deia Dymitr Szawlugo, un dels soldats que el va cuidar.

Wojtek fotografiat bevent d'ampolles i esperant una recompensa

Més tard li donaven a ‘fumar’ cigarrets (més aviat se’ls cruspia, apagats o encesos), a més de prendre cafè al matí. Li van ensenyar a saludar quan formaven i a desfilar sobre dues potes. Es va convertir en una atracció per a soldats i civils, en la mascota no oficial de la unitat.

Wotjek, diverses fotografies amb el destacament i jugant

‘Era com un nen, com un gos petit. Li donaven llet d’un biberó, com un bebè. Va considerar que aquests soldats eren gairebé els seus pares i, per tant, confiava en nosaltres i era molt amable’ deia l’homònim Wojciech Narebski, soldat polonès que va passar tres anys amb en Wojtek. Si bé ‘era molt tranquil, molt pacífic’, no es va entendre amb un altre os i un mico que també van ser adoptats pels soldats. Sobre la cervesa, va dir Narebski a la BBC: ‘Per a ell, una ampolla no era res. Pesava 200 quilos. Mai no es va emborratxar.’ I el veterà Augustyn Karolewski afegia: ‘Bevia una cervesa com qualsevol home’.

Wotjek en una seqüència d'imatges extretes d'una gravació on juga a lluita amb soldats
Imatges del vídeo de The Polish Institute and Sikorski Museum https://www.youtube.com/watch?v=ASiXlEoVUqY

Li agradava jugar a lluita amb els soldats. D’acord amb el veterà del Segon Cos Dymitr Szawlugo: ‘Molts soldats no jugaven amb Wojtek ja que es tornava bastant perillós, a vegades amb gent esgarrapada i uniformes esquinçats. Havies de saber manejar l’os i llavors ningú resultava ferit. Quan n’hi havia prou, deixàvem de jugar a lluitar’.

‘Hi ha tantes històries’, diu el cineasta Brendan Foley mentre preparava una pel·lícula sobre Wojtek. ‘Quan tenia xafogor al sol del desert egipci amb el seu pesat pelatge, va esperar fins que els seus assistents estiguessin fora de maniobres, després va irrompre a la cabana de la dutxa, va aprendre a activar l’aigua amb la pota i va gastar el subministrament d’aigua de tot el regiment per un mes. El dia següent, va tornar a fer el mateix, però en aquesta segona ocasió, quan va entrar a la dutxa, va sorprendre uns assaltants que havien irromput per robar armes del dipòsit de munició. Van fugir i es van rendir a l’exterior’.

El reclutament

La 22a companyia es va traslladar a l’Iraq i després a Síria, Palestina i Egipte.

Wojtek fotografiat embarcant cap Itàlia

Des d’Egipte, el Segon Cos Polonès va ser reassignat per lluitar al costat del Vuitè Exèrcit britànic en la campanya italiana. El vaixell de transport britànic, que els portava a Itàlia, prohibia mascotes i animals de companyia.

No obstant, per evitar aquesta restricció, Wojtek va ser reclutat oficialment a l’exèrcit polonès com a soldat ras i inclòs entre els soldats de la 22a Companyia de Subministraments d’Artilleria. Henryk Zacharewicz i Dymitr Szawlugo van ser assignats com a cuidadors seus.

Archibald Brown era missatger del mariscal de camp britànic Bernard Montgomery. Recorda que a mitjans de febrer de 1944 es trobava al port de Nàpols per rebre una unitat de soldats polonesos que procedia d’Alexandria. Brown havia parlat amb tots els membres de la nova unitat, la 22a Companyia de Subministraments d’Artilleria del Segon Cos Polonès, excepte un. Va cridar-lo pel nom i va preguntar als altres soldats per què Wojtek no s’avançava. Un divertit coronel va respondre: ‘Bé, només entén el polonès i el persa’. Després, Brown va ser conduït a una gàbia que contenia el membre més popular de la unitat.

Wojtek fotografiat en la cabina d'un camió amb l'emblema de la unitat d'un os transportant un obús

Archibald Brown també recorda :’Adorava les baralles amb altres soldats i fins i tot lluitava amb quatre oponents alhora. Amagava les urpes i s’esmunyia amb ells a terra, els agafava i fingia que anava a mossegar. Però mai no empipava ningú.’

Com a soldat enrolat, Wojtek tenia el seu propi llibre de paga (mai va rebre els diners!), rang, número de sèrie i dobles racions degut a la seva mida. Vivia amb els altres homes en tendes de campanya o en una caixa de fusta especial, que es transportava en camió.

Durant la batalla de Monte Cassino, es diu que l’os tornà a imitar els soldats transportant municions. Tot i que hi ha diferents versions d’aquesta part de la historia. Existeix almenys un relat d’un soldat britànic que recordava haver vist un os portant caixes de munició. Henryk Zacharewicz, un altre membre de la companyia de transport, va dir que l’os només portava caixes buides i casquets ja utilitzats.

Promoció i desmobilització

Wotjek va inspirar l'emblema de la 22a companyia, un os transportant un obús

Aquest servei a Monte Cassino li va valer la promoció al rang de caporal. Com a reconeixement de la popularitat de Wojtek, es va adoptar com a emblema oficial de la 22a companyia la representació de l’os portant un obús d’artilleria. Imatge reproduïda en la majoria de les etiquetes de les cerveses que li han dedicat.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial el 1945, la 22a companyia, i Wojtek amb ells, va ser transportada a Berwickshire, Escòcia. Estaven estacionats al camp d’aviació de Winfield, prop del poble de Hutton. Wojtek aviat es va popularitzar entre els civils locals i la premsa. L’Associació Polonesa-Escocesa inclús el va convertir en membre honorari.

Wojtek i Dymitr Szawlugo, fotografia del soldat acaronant l'os
Dymitr Szawlugo, un dels soldats polonesos que van cuidar l’os, a Itàlia a finals de 1944 després de la batalla de Monte Cassino

Després de la desmobilització del 15 de novembre de 1947, Wojtek va ser traslladat al zoo d’Edimburg , on va passar la resta de la seva vida, sovint visitat per periodistes i antics soldats polonesos que li llençaven cigarrets, tal com feien durant la seva estada a l’exèrcit.

Augustyn Karolewski va visitar en el zoo el seu antic company en diverses ocasions i va descobrir que encara responia al polonès. ‘Tan bon punt vaig esmentar el seu nom, ell seia sobre la part del darrere i sacsejava el cap desitjant una cigarreta.’

Diu Wojciech Narebski: ‘Les autoritats comunistes de Polònia el volien portar al zoo de Polònia, però els meus col·legues que es quedaven a Escòcia hi estaven en contra.’

Hi havia el temor que fos utilitzat amb finalitats propagandistes per part de l’expansionisme soviètic que els havia empresonat i deportat. A més, el mateix general Władysław Anders, que havia manat la força polonesa de l’est que origina aquesta història, va convertir-se en un exiliat quan, el 1946, el govern comunista el va privar de la seva ciutadania polonesa i el seu rang militar.

Wojtek va morir a Edimburg el desembre de 1963, als 21 anys.

Fotografies de diferents estàtues dedicades a l'os Wojtek

Hi ha estàtues que el recorden a Escòcia i Polònia, llibres, documentals, llocs web i, com deia al començament, algunes cerveses que duen el seu nom. Ben segur que aquestes últimes són l’homenatge que més li hauria agradat. Salut! Na zdrowie!

Per saber-ne més:

Si voleu continuar llegint sobre cerveses peculiars https://www.milbeerista.cat/ca/cerveses-ben-peculiars/

Story of Poland’s ‘soldier bear’ Wojtek turned into film https://www.bbc.com/news/world-europe-15736812

Parliament honours ‘Soldier Bear’ http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/scotland/south_of_scotland/7963961.stm

Edinburgh Zoo. History. Wojtek The Soldier Bear https://www.edinburghzoo.org.uk/our-history/

Wojtek the Bear. The Nazis’ Furriest Enemy https://www.spiegel.de/international/zeitgeist/wojtek-the-bear-that-joined-the-polish-army-and-fought-the-nazis-a-844056.html

The Bear Who Became a Cigarette-Smoking, Beer-Drinking World War II Hero https://time.com/4731787/wojtek-the-bear-history/

Wojtek the Soldier Bear http://www.thesoldierbear.com/

Wojtek The Soldier Bear –  In the Ranks of Victors https://wojtek-soldierbear.weebly.com/

The incredible true story of Wojtek the bear https://www.thesun.co.uk/news/7331170/wojtek-bear-world-war-two/